Per terra, mar i espai

Quan l’any 2007 vaig començar a impul­sar la digi­ta­lit­zació en la gover­nança de les ciu­tats (ciu­tats intel·ligents) poca gent va enten­dre lla­vors la importància de la tec­no­lo­gia per fer ciu­tats més ben ges­ti­o­na­des, més sos­te­ni­bles, més empre­ne­do­res i també més democràtiques. Poc podia ima­gi­nar lla­vors que seria un virus qui sac­se­ja­ria el món i acce­le­ra­ria aquest procés de digi­ta­lit­zació de la nos­tra soci­e­tat i l’eco­no­mia. Arri­bats a aquest punt, si fins ara hem afir­mat que la millor política social que un govern podia fer per a la seva soci­e­tat és la d’un país on la gent tin­gui feina, ara podem afir­mar que no serem un país social si no som un país digi­tal. Segu­ra­ment ara ens tocarà viure uns mesos en què els sub­si­dis i els ajuts seran vitals per pal·liar el pati­ment de mol­tes famílies en aquesta fase de la pandèmia. Però per enca­rar el futur cal apun­ta­lar l’eco­no­mia amb la tri­ple aliança de conei­xe­ment-empresa-tec­no­lo­gia.

El sec­tor tec­nològic, l’eco­no­mia digi­tal, ha dei­xat de ser un sec­tor en si mateix per pas­sar a impreg­nar-ho tot. Ja no hi haurà sec­tor digi­tal, tots els sec­tors seran digi­tals. Les dades ho ava­len, i la mateixa Comissió Euro­pea ja apunta en aquesta direcció vin­cu­lant 1 de cada 3 euros dels seus fons de recu­pe­ració per al període 2021-2027 al pro­grama Digi­tal Europe. La digi­ta­lit­zació és avui l’eina més impor­tant que tenim per sor­tir de la crisi i reac­ti­var l’eco­no­mia cata­lana.

Per sort, a casa nos­tra, ja fa alguns anys que anem fent els deu­res. El sec­tor TIC a Cata­lu­nya ha cres­cut un 50% en ocu­pació els dar­rers cinc anys i enguany va pel camí de batre tots els rècords: 30% de crei­xe­ment aquest pri­mer semes­tre com­pa­rat amb el mateix període del 2019. Estem par­lant de 14.400 nous llocs de feina que han dut la indústria TIC a ser un dels nous motors de l’eco­no­mia cata­lana, pas­sant a davant del potent sec­tor de l’auto­moció en xifres totals d’ocu­pació. Poca broma.

En aquest sen­tit, la base d’una eco­no­mia digi­tal potent és dis­po­sar d’un país ben con­nec­tat amb infra­es­truc­tu­res digi­tals. Aquests dar­rers anys el govern de Cata­lu­nya, amb la col·labo­ració de la indústria i els cen­tres tec­nològics del país, ha fet un esforç titànic: fibra òptica a totes les comar­ques, l’arri­bada pro­pe­ra­ment del pri­mer cable sub­marí inter­con­ti­nen­tal, el Cor­re­dor 5G del Medi­ter­rani, etc. Ho hem fet per terra, mar i aire. I ara també ho farem per l’espai. Aquesta set­mana hem apro­vat crear l’Agència Espa­cial de Cata­lu­nya i el llançament d’una cons­tel·lació de nano­satèl·lits, els dos pri­mers durant el pri­mer semes­tre del 2021. La “NASA cata­lana”, l’han ano­me­nat alguns. Però, més enllà del sig­ni­fi­cat polític, el que real­ment pretén aquesta ini­ci­a­tiva és gene­rar 1.200 llocs de feina i vora 300 mili­ons d’euros de negoci a Cata­lu­nya durant els pro­pers qua­tre anys amb un modest pres­su­post de 18 MEUR. Per no dir que aquest és també un pro­jecte per aju­dar a rete­nir el talent dels nos­tres joves. Estem davant d’una gran opor­tu­ni­tat per situar Cata­lu­nya en una eco­no­mia inci­pi­ent: la nova eco­no­mia de l’espai d’òrbita baixa. Els nano­satèl·lits repre­sen­ten un canvi de para­digma en la manera de desen­vo­lu­par mis­si­ons espa­ci­als, ja que gene­ren una nova eco­no­mia que par­teix de la deno­mi­nada “demo­cra­tit­zació” de l’espai, fins ara reser­vada a les grans potències mun­di­als i als gegants de la indústria aero­es­pa­cial. Els nano­satèl·lits o Cube­Sat, com se’ls coneix en la indústria, són uns satèl·lits de baix cost de menys de 10 kg de pes que orbi­ten a baixa altura i per­me­ten l’obser­vació de la Terra, fer arri­bar con­nec­ti­vi­tat 5G a zones remo­tes i el desen­vo­lu­pa­ment de nous ser­veis digi­tals vin­cu­lats a l’agri­cul­tura, mete­o­ro­lo­gia, segu­re­tat i emergències, trans­port i logística, entre d’altres. Molts països que fins ara no tenien la capa­ci­tat d’impul­sar una indústria aero­es­pa­cial pròpia s’han llançat a la con­questa d’aquesta nova eco­no­mia de l’espai.

Ens deia José Manuel García-Mar­ga­llo, qui fou minis­tre d’Exte­ri­ors espa­nyol, que “una Cata­lu­nya inde­pen­dent vaga­ria per l’espai”. Doncs bé, ja hem fet el pri­mer pas. Un pas modest per a la huma­ni­tat, però un gran pas per a Cata­lu­nya i la seva eco­no­mia.