Opinió

El voraviu

Diccionari Covid

L’ús de la llengua pròpia passa a segon terme. Ara, parlem en dialecte Covid

Va de dies. Segurament abans d’acabar la setmana, ja sentirem tres o quatre paraulotes noves que seran les que més els agradaran del concurs que han fet entre responsables de comunicació per no anomenar confinament domiciliari al confinament domiciliari, però confinar-nos al domicili per segona vegada. Ens faran un tastet per aquí, un tastet per allà (a l’estil Méndez de Vigo amb “tumultuoso”) i, segons com vegin que reaccionem, decidiran impulsar-ne un o l’altre. I ja estarem confinats a casa, però en direm d’una altra manera. La cosa està per caure. Acumuleu paper higiènic, si sou d’acumular-ne. No anirà més enllà de mitjans novembre. El divendres dia 20, a tot estirar, necessitaran la paraulota perquè ja no ho podran endarrerir més. Tots a casa com al març. A veure què serà. De moment, en llenguatge Covid, vivim en una “bombolla convivencial”. S’ha acabat la família. La meva, la seva i la de tots. Tant hi fa si és tradicional, monoparental, homoparental, extensiva, nuclear, adoptiva, acollidora o reconstituïda. Anotin diccionari: “grup bombolla” (treballadors a la mateixa sala o alumnes a la mateixa aula), “bombolla convivencial” (família que viu unida), “tancament perimetral” (primer avís del confinament), “confinaments municipals” (segon avís), “reducció de la presencialitat en el postobligatori” (primer avís per a les escoles) i “confinament de cap de setmana” (tercer avís; potser l’últim).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia