Adeu a Trump i al trumpisme?

Rebobinem. Quan Donald Trump va anunciar que es presentava a les eleccions primàries del Partit Republicà el 16 de juny de 2015 a la torre Trump, les veus del Partit Republicà negant-li qualsevol possibilitat eren aclaparadores. El mateix val a dir de les opinions més destacades de la intel·lectualitat i l’opinió pública nord-americanes en general. Des del principi, el seu discurs ha estat indubtablement rupturista, no només amb el consens de les ales moderades dels dos partits majoritaris sinó també en l’àmbit econòmic, en el migratori i en la política exterior.

Però tot i ser un dels únics candidats que no comptaven amb cap mena de suport de l’establishment del Partit Republicà, va aconseguir una victòria arrasadora, i va batre el rècord de vots obtinguts mai per cap candidat en les primàries del Partit Republicà i davant de diversos preferits: Jeb Bush, governador de Florida; Ted Cruz, senador per Texas, o Marco Rubio, senador per Florida.

Després de guanyar la candidatura del Partit Republicà, els mitjans, la intel·lectualitat liberal i la campanya de Hillary Clinton van afirmar que aquest fet sense sentit, la “bogeria” de les primàries, no es repetiria en l’elecció presidencial. Clinton tenia el suport dels cent diaris més importants del país i de tots els mitjans de comunicació més importants, amb l’excepció de la coneguda Fox. Malgrat això, Trump va guanyar i els mateixos que havien errat en les primàries van justificar la seva victòria parlant d’una “alienació” transitòria, vinculada al fastigueig d’un ampli sector popular amb l’elit política, econòmica, intel·lectual i comunicativa de les dues costes. Aquest vot d’indignació va sumar-se a la base inamovible i fidel del Partit Republicà fins a sumar un total de 60,54 milions de vots.

Van afirmar igualment que tal excepcionalitat no es repetiria quan els ciutadans veiessin la nefasta gestió que Trump faria durant el seu mandat, i van pronosticar que el Partit Republicà no es deixaria arrossegar per Trump. La tercera profecia era que Trump dimitiria o seria apartat del poder a través d’un impeachment. A les acaballes de la legislatura, enmig de la llarga campanya electoral contra Joe Biden, aquests mateixos líders d’opinió proclamaven i desitjaven un repudi general a Trump. Una onada blava, fent referència al Partit Demòcrata, que finalment guanyaria Florida i Texas.

Doncs bé, una rere l’altra, totes les profecies han anat quedant desmentides per la realitat. Trump ha posat a prova i ha derrotat el consens de l’establishment americà d’ambdós partits dels darrers cinquanta anys. Els neoconservadors republicans, derrotats; els demòcrates de la globalització, derrotats. En el seu lloc, s’ha imposat una ideologia més simple: el nou populisme de Donald Trump, el trumpisme. Sí, el trumpisme: a favor dels negocis en relació amb les retallades d’impostos, però amb retòrica pro treballadors proteccionista en termes de comerç (aixecant murs aranzelaris amb la Xina, l’OMC, etc.) i immigració (aixecant murs físics i ideològics). Pel que fa a la pandèmia, negacionisme.

Trump, el 2020, ha superat fins al dia d’avui els 71 milions de vots, rècord absolut d’un candidat republicà. Els seus quatre anys de mandat caòtic, lluny de fer-li perdre suports, li han generat 5,35 milions més de vots que el 2016. La llista de rècord de Trump en relació amb el vot republicà és interminable: ha aconseguit gairebé un terç dels llatins, ha aconseguit un rècord de vots en homes afroamericans, ha duplicat el suport de les afroamericanes, ha estat el candidat republicà més votat també entre els LGTBI. Guanya en classe treballadora, puja en jueus i musulmans, també aconsegueix més de la meitat de natius americans. De fet, ha aconseguit la major proporció de vot no blanc dels darrers 60 anys, segons la National Review. Trump ha convertit el Partit Republicà en una coalició que s’amplia en la Nord-amèrica multiracial i la classe treballadora industrial. Ha aconseguit que es redueixi sensiblement l’avantatge demòcrata en la Cambra de Representants i, a falta de Geòrgia, ha aturat el suposat gir en el Senat.

Biden tenia enormes avantatges en aquesta campanya. Segons Forbes, va recaptar gairebé el doble que el president. A més, tenia l’aliança i biaix a favor seu del big media i big tech. Per tots aquests motius, els qui donen Trump i el trumpisme per morts i enterrats s’equivoquen.