Un Nadal sense màgia

Barcelona ha estat la primera gran ciutat catalana a anunciar que el dia 5 de gener del tan esperat 2021 no hi haurà la tradicional cavalcada dels Reis d’Orient. Segons sembla, amb la confiança zero que la situació de la Covid-19 hagi millorat tant que permeti grans multituds al carrer, el govern de la capital del país s’ha curat en salut i anuncia amb temps que els tres personatges màgics arribaran, sí, però ho faran a la manera de gala televisiva, amb la distància que marquen les pantalles i amb la total seguretat que s’estalviaran les tones de caramels i la interacció amb la canalla. Tot molt asèptic i molt higiènic en un moment en què ja acceptem amb resignació les renúncies que, dia sí i dia també, ens imposa la pandèmia. Que hem d’estar callats als vagons del tren? Doncs, callem. Que hem d’estar tancats a casa a les 10 de la nit? Home, ara a la tardor es fa fosc més aviat i fins i tot ve de gust. Que els caps de setmana hem de recuperar la bonica distracció de redescobrir només els carrers i places de la nostra població? Doncs ho fem convençuts que els termes municipals són barreres inexpugnables que el virus no s’atreveix a traspassar. Que les reunions familiars per Nadal es reduiran a la mínima expressió? Cap problema, que ja no sabíem com aguantar un any més els acudits suats del pesat del cunyat.

I AIXÍ ANAR SUMANT pèrdues i absències, d’aquelles que formaven part de la nostra quotidianitat, que marcaven la nostra història i que ens han estat preses sota el poderós enunciat del bé comú i la salut comunitària que molt pocs s’atreveixen a discutir. I no és que, personalment, les cavalcades de Reis curulles de gent i amb pares i mares histèrics cridant “Gaspar saluda’m la nena!” em facin gaire il·lusió, però crec que darrere de la decisió de Barcelona en vindran moltes més i que aquell compromís de la consellera de Cultura que els Reis de l’Orient passaran peti qui peti pels carrers de Catalunya quedarà en paper mullat.

S’HAN PLANTEJAT COM SERÀ EL NADAL? Jo encara no m’atreveixo a fer prediccions i resto a l’expectativa d’escoltar la propera prohibició abans de començar a fer el pessebre o d’adornar l’arbre. No sigui cas que la Covid-19 m’acabi imposant que a la cova del naixement només hi pot estar la Mare de Déu i que Sant Josep s’ha de quedar fora i amb mascareta, garantint que pastors i reis es netegen bé les mans i mantenen una distància prudencial amb el Nen Jesús. Fora la ironia, aquestes festes que ja porten impresa una pàtina de tristesa per a molta gent, seran especialment difícils de passar per a tots aquells que han perdut algú estimat des de principis d’any per culpa de la malaltia. I també ho seran per a aquells que han perdut la feina, que encara estan pendents de cobrar els ERTO o les ajudes bàsiques o que veuen perillar el seu negoci tancat amb pany i clau com a mesura preventiva. I a la resta que ha capejat, de moment, el temporal tampoc se li presenta una celebració gaire alegre. Convidats a quedar-nos a casa i acceptant que les tradicions s’hauran de fer en petit comitè i que ajuntarem la família a través de videoconferències no quedaran gaires ganes de viure intensament allò que diuen l’esperit nadalenc. No, segur que no seran les festes més màgiques per a molta, molta gent i d’arreu del món.

I ALESHORES QUÈ FEM? Segons el meu parer, no hi ha gaires opcions. De fet, jo em decanto per una: passar el Nadal com puguem, intentant no fer comparacions odioses amb altres anys i aprofitant tant com es pugui les estones que compartim amb els de casa. Són dies que conviden a la reflexió i a la melancolia i, segons els experts, de difícil gestió per a molts incapaços d’empassar tanta obligació d’alegria i il·lusió. De motius no en faltaran pas, però també és cert, i com hem demostrat amb escreix durant aquesta pandèmia, l’ésser humà és un animal que s’adapta als nous escenaris i que, amb una mica de sort, surt reforçat i amb millors instruments per superar les adversitats. Un virus ens ha capgirat la vida, ens ha segrestat el present i ens amenaça el futur, però també és cert que la humanitat se n’ha sortit de proves més greus que aquesta, de guerres, de desastres i d’epidèmies amb una mortalitat molt més alta. Ara ens toca a nosaltres entomar els dies que vindran i no serà gens fàcil, però no hi ha alternativa. I a tossuts, als catalans, no ens guanya ningú!