ara torno
L'escut
Encara que el propòsit de qui signa sigui no barrejar l'esport (perquè és la meva ocupació periodística principal) amb la temàtica d'aquestes columnes, a vegades s'ha de complir allò de fer l'excepció per complir la regla. Aquí va, doncs, un article en què es barregen l'esport i la política per poder explicar que els que diuen que no s'ha de barrejar l'esport amb la política són els que barregen més la política amb l'esport i, perdonin la redundància, viceversa. Parlem d'Espanya, és clar. L'Estat, l'equip, la indivisible. I no parlo només de futbol. A El 9 de dissabte ja van poder llegir en l'entrevista a Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge, com la federació espanyola i el Consejo Superior de Deportes van intervenir per mirar d'impedir que es disputés la Copa Amèrica a Vic amb la participació de la selecció catalana. No cal entrar en detalls, perquè ja sabem com les gasten quan qualsevol selecció catalana mira de treure el cap. Però sí que entrarem en un detall que és el que ha motivat aquest article perquè és d'aquells detalls que són tan o més reveladors que alguns grans esdeveniments. No és cap secret, almenys per als més iniciats en l'esport i sobretot en el futbol, que la selecció espanyola de futbol llueix l'escut de l'Estat, amb la corona i les columnes amb el Plus Ultra, a la samarreta en lloc de l'escut de la federació de futbol, que és el que correspon. És cert que el 2007 s'hi va fer una modificació, afegint-hi una franja amb el lema RFEF i una pilota, perquè no fos dit. Però de l'escut de la federació, amb disseny de Joan Miró, res de res. L'escut de la federació és el que llueixen 29 de les 32 seleccions que juguen el mundial de Sud-àfrica. A part d'Espanya, les que duen l'escut estatal són Austràlia i Eslovàquia, un estat d'Oceania sense tensions nacionalistes i una nació europea d'independència recent. Les grans seleccions són les que tenen l'escut i la sigla federatius més coneguts: Brasil (CBF), Holanda (KNVB), Argentina (AFA) o França (FFF). Per a Espanya, però, l'escut no és un element de representació o de cohesió, sinó una arma de submissió.