A la tres
El drama espanyol
Què es pot dir d’un país que majoritàriament concep l’educació dels seus joves no pas com una eina d’empoderament individual i de progrés social, sinó com una arma d’adoctrinament ideològic? Què es pot dir d’un país que en 40 anys de democràcia ha tingut set presidents de govern però està a punt d’aprovar la seva vuitena llei d’educació? Què es pot dir d’una classe política incapaç de posar seny i pensar en els ciutadans en una qüestió clau com aquesta, fins al punt que ja estan treballant en la novena llei d’educació? Efectivament, és un drama. Però no es creguin que algú ha aixecat la veu pels ciutadans, pels nens, per la seva competència futura, per la qualitat de l’ensenyament. Que va! Només han aixecat la veu perquè, a diferència de la llei Wert, àlies l’espanyolitzador de criatures, la llei Celaá no imposa el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament. A partir d’aquí, el circ de sempre. Pablo Casado, indignat, posant en marxa una recollida de firmes i un recurs al Tribunal Constitucional contra la nova llei; Alfonso Guerra, horroritzat, denunciant que a Catalunya es persegueix el castellà, i la Real Academia Española, preocupadíssima, per bé que no queda clar si és pels quasi 500 milions de parlants de la llengua espanyola o per la seva presumpta “desprotecció” legal. Un altre drama! I què me’n diuen, del fet que l’Estat espanyol hagi de prohibir –sí, prohibir– parlar en català, basc o gallec al Congrés o al Senat, com ha passat aquesta setmana (i altres vegades) amb diputats d’aquestes tres comunitats lingüístiques...? O del fet que el mateix Estat espanyol hagi de vetar l’ús d’una de les llengües que es parlen al seu territori, el català, al Parlament i les institucions europees? Quin drama un país que no es pot suportar a si mateix com el que és, plurinacional i plurilingüe, amb tota la riquesa que això comporta, perquè es concep a si mateix només castellà i exclusivament en castellà. Quin drama una convivència basada en trepitjar sense descans la llengua pròpia de milions de ciutadans.