Llibres a 78 RPM

Ara que el CD sembla condemnat a una mort inevitable i vergonyosa, als amants de la música que no es conformen a escoltar, sinó que també els agrada posseir i col·leccionar, només els queda tornar als orígens i recuperar el venerable disc de vinil i omplir les lleixes de llibres sobre música. En els últims anys hi ha hagut una autèntica explosió del gènere, que en realitat és una suma de molts subgèneres: biografies i autobiografies –generalment, vides de sants immaculats i d’àngels caiguts, aquestes últimes sempre més interessants–, reculls de lletres comentades o no per l’autor o algun fan incondicional, llibres que aspiren a analitzar escenes o moviments concrets, recorreguts històrics amb amplitud de mires –un bon exemple, El ruido eterno, d’Alex Ross– i, entre molts altres subgèneres com ara els llibres sobre els Beatles, un dels més preferits: les històries orals i corals, construïdes a partir de testimonis múltiples sobre fenòmens diversos. Un gran exemple és el clàssic Por favor, mátame, de Legs McNeil i Gillian McCain, una tremenda teràpia col·lectiva que defensa, amb arguments sòlids, que el punk no va néixer el 1976 o el 1977 al Regne Unit, sinó deu anys abans als Estats Units, amb The Velvet Underground, The Stooges i MC5. Hereus en la forma de Por favor, mátame són Harto de todo. Historia oral del punk en la ciudad de Barcelona 1979-1987, de Jordi Llansamà, i Tocats de l’ala. Història oral del rock català, d’Oriol Rodríguez, tots dos també molt recomanables.

Parlo de tot això amb motiu de la recent publicació de 180 llibres de música, un interessant i molt útil catàleg de les obres sobre aquesta temàtica que es poden trobar a les biblioteques públiques gironines, escrit per Raúl Sánchez Ortiz i editat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona dins del projecte 78 RPM . Aquest projecte, que a pesar de la pandèmia s’ha posat en marxa aquesta tardor en diverses biblioteques de les comarques gironines, pretén justament recordar que la música és molt present a les biblioteques, on encara hi ha àmplies seccions de CD disponibles per al préstec –algú ha suggerit que també hi hagi punts d’escolta de discos de vinil– i molts llibres sobre música, com a mínim 180 de diferents, que, com ja insinua l’autor d’aquesta valuosa guia de tresors impresos, podrien arribar a ser 200. I la xifra va creixent.