Els docents, ignorats

Ja tenim sobre la taula una nova llei d’edu­cació, la Lom­loe, que ve a subs­ti­tuir la Lomce, aque­lla que volia espa­nyo­lit­zar els alum­nes, sobre­tot els cata­lans. Una llei que ja venia d’una d’ante­rior del PSOE. Amb això serà la novena llei des de l’LGE de l’any 1970. Els par­tits de la dreta s’hi opo­sen i ame­na­cen de can­viar-la quan gover­nin com en tot allò que no coin­ci­deix amb el seu ide­ari polític. Can­viar lleis essen­ci­als per a un país cada cop que s’arriba al poder és la prova que demos­tra que el que menys importa és el progrés dels ciu­ta­dans. En un sis­tema de govern en què les alter­nan­ces són freqüents, els can­vis anun­ci­ats intro­du­ei­xen més ines­ta­bi­li­tat a l’exis­tent, cap objec­tiu d’estat, exclusió i indi­ferència. Són visi­ons exclo­ents i no inclu­si­ves, sectàries i retrògra­des, allu­nya­des de les neces­si­tats democràtiques. Una llei que no està apro­vada i que ja és con­tes­tada als car­rers amb la demagògia pròpia d’aquells que defen­sen els pri­vi­le­gis d’una mino­ria. Natu­ral­ment, qual­se­vol llei és millo­ra­ble, però en la base del debat hi ha d’haver el sen­tit de justícia social, equi­tat i res­posta a la diver­si­tat en l’exer­cici del dret a l’edu­cació. I en això la res­pon­sa­bi­li­tat és del poder legis­la­tiu i dels repre­sen­tants democràtica­ment esco­llits. Però ja sabem qui són tots aquests que for­men l’Espa­nya pro­funda. La llei orgànica del dret a l’edu­cació, LODE, de l’any 1985, va regu­lar amb força encert el règim de con­certs i les obli­ga­ci­ons asso­ci­a­des, bàsica­ment per la impos­si­bi­li­tat dels governs d’assu­mir com a pública tota la població esco­lar. Es venia d’una etapa fosca i l’escola pri­vada gau­dia d’un pres­tigi i un reco­nei­xe­ment que no tenia la pública mal­grat que aquesta impartís una edu­cació d’alta qua­li­tat. Eren moments d’equi­li­bris ines­ta­bles que encara duren quan es toca allò de con­tri­buir a l’equi­tat social i a l’edu­cació inclu­siva. Els par­tits de dre­tes s’empa­ren en la llen­gua i la religió per man­te­nir la dis­cri­mi­nació dels alum­nes per con­di­ci­ons soci­als, intel·lec­tu­als, cul­tu­rals, econòmiques i ètni­ques. Em va tocar part de la res­pon­sa­bi­li­tat de dis­tri­buir equi­li­bra­da­ment les NEE entre totes les esco­les que rebien fons públics i puc donar fe de les difi­cul­tats tro­ba­des i dels equi­li­bris rea­lit­zats. Els acords per a la dis­tri­bució de l’alum­nat entre tots els cen­tres sos­tin­guts amb fons públics no van estar exempts de polèmiques per part de deter­mi­na­des titu­la­ri­tats de cen­tres pri­vats, que veien alte­rada amb les deci­si­ons pre­ses la seva com­po­sició social. Més encara, avui costa d’enten­dre aquells argu­ments en la defensa de deter­mi­nats pri­vi­le­gis quan visi­tes la zona alta de la Bar­ce­lona benes­tant i la com­pa­res amb les esco­les amb bar­ra­cons o les de bar­ris vul­ne­ra­bles. És per això que la nova llei no acon­ten­tarà a tot­hom, perquè no hi ha coin­cidència d’interes­sos, hi ha molta demagògia i afany de poder, però hem d’accep­tar que farà un pas més cap a la justícia social. I ens pre­gun­tem: algun polític té pre­sent que ens hauríem d’obli­dar del fet d’ense­nyar i ens hauríem de cen­trar més en el fet d’apren­dre? Algun repre­sen­tant polític de la dreta pensa que aques­tes llui­tes, lluny d’un pacte asse­nyat per a l’edu­cació, només gene­ren des­mo­ti­vació, des­con­fiança i escep­ti­cisme entre els docents? Se’ls ha con­sul­tat? Però d’això no ens en sal­vem tam­poc com a Cata­lu­nya. Un informe que la Ins­pecció Edu­ca­tiva va rea­lit­zar a finals dels 90 sobre els con­certs edu­ca­tius a Cata­lu­nya i les quo­tes a fun­da­ci­ons i a acti­vi­tats com­ple­mentàries va dor­mir un temps en un calaix del Depar­ta­ment d’Edu­cació, igno­rant les rei­te­ra­des peti­ci­ons d’infor­mació que, sobre el docu­ment, es feien des del Par­la­ment de Cata­lu­nya.