15 són 15
El Delta de l’Ebre torna a avisar
No ha passat ni un any que el temporal Gloria va afectar seriosament el Delta de l’Ebre. Entre el 20 i el 23 de gener l’aigua del mar va penetrar fins a 3 quilòmetres terra endins, negant camps d’arròs, destrossant plataformes muscleres, impedint la navegació al port de Deltebre i fent desaparèixer la Barra del Trabucador i les platges de l’entorn. Aquell episodi va posar de manifest la fràgil situació en què es troba el Delta de l’Ebre i tot l’ecosistema al seu voltant. La setmana passada, un temporal d’intensitat mitja va tornar a inundar la Barra del Trabucador i algunes platges properes. I novament es va fer palès el difícil equilibri de la zona.
La Taula de Consens del Delta, integrada per ajuntaments, comunitat de regants i sindicats agrícoles, és un ’instrument de defensa del territori enfront la regressió que sofreix el Delta de l’Ebre’. Aquest ens té l’objectiu prioritari de garantir la morfologia de l’espai entenent que això és tècnicament possible, mediambientalment òptim i, el que és més, econòmicament viable. Segons la Taula, les mesures no s’han de limitar a actuacions d’emergència, cares i poc efectives, sinó que s’han de planificar actuacions a curt, mig i llarg termini. Per altra banda, recentment el govern de l’Estat ha donat a conèixer l’esborrany de l’estratègia pel Delta, que va en línia oposada als objectius de la Taula, i preveu un retrocés de 500 metres de la superfície del Delta en un escenari a 50 anys vista.
A més de les causes ambientals, la degradació del Delta té també una interpretació estrictament econòmica. Estem davant un cas típic d’externalitat negativa en la qual el mecanisme de preus no recull tots els costos ocasionats per l’activitat econòmica. Si pensem en la manca d’aportació de sediments com un dels principals causants de la situació del Delta, els embassaments riu amunt no suporten els costos ’socials’ deguts als perjudicis ocasionats al medi ambient i a l’entorn, i que acabem patint tota la societat.
La determinació dels costos socials ambientals és un problema complex de l’economia mediambiental. Una part d’aquests costos correspon a la valoració de l’activitat econòmica de l’entorn del Delta (turisme, creuers, criadors de marisc, cultiu d’arròs, etc.) que desapareixeria en cas d’una dràstica reducció de la superfície. Però hi ha una part més difícil de respondre, ja que es tracta de béns que no tenen mercat com ara en quant es valora l’existència de l’entorn i la fauna del Delta. Llavors es tractaria de saber ’quant està disposada a pagar la societat per a mantenir aquest espai?’. La resposta l’acabaran donant les administracions competents, que hauran de decidir quants recursos públics es destinaran a aturar el deteriorament d’aquest entorn natural. Malauradament, l’actual esborrany del govern estatal no sembla posar-hi un valor molt alt.