Lennon i l’esclava dels esclaus

La dona és el negre del món. Sí que ho és. Pensa-hi. La dona és el negre del món. Pensa-hi, fes alguna cosa al respecte. L’obliguem a pintar-se la cara i a ballar. Si no vol ser una esclava, diem que no ens estima. Si és autèntica (té personalitat), diem que intenta ser un home. Mentre la humiliem, simulem que està per damunt nostre. La dona és el negre del món. Sí que ho és. Si no em creus, mira la que tens al costat. La dona és l’esclava dels esclaus. Sí, pots dir-ho ben alt. Fem que pareixi i criï els nostres fills. I després l’abandonem perquè s’ha convertit en una mare gallina vella i grassa. Li diem que la llar és l’únic lloc on s’ha d’estar. I després ens queixem que és poc sociable per ser la nostra amiga. La dona és el negre del món. Sí que ho és. Si no em creus, mira la que tens al costat. La dona és l’esclava dels esclaus. Sí, no t’ho callis. La insultem cada dia a la televisió. I ens preguntem per què no té valor i confiança en ella mateixa. Quan és jove, matem el seu desig de ser lliure. Mentre li diem que no sigui tan llesta, la humiliem perquè és tan ximple. La dona és el negre del món, l’esclava dels esclaus. Sí que ho és... En record de John Lennon, que el 8 de desembre de 1980 fou assassinat a l’entrada de l’edifici on vivia, a Nova York. Woman is the nigger of the world no és la cançó més cèlebre de l’exbeatle (com Imagine, esdevinguda himne) i va aixecar polèmica –entre els homes i els blancs, deia ell– pel fet d’usar amb intenció dramàtica, com s’entén pel missatge, el terme nigger. Composta a l’una amb Yoko Ono el 1970, val la pena constatar la seva vigència.