Cartes d’amor

El sector de les galeries d’art es troba en un moment de transició (quin no ho està) cap a un model amb noves dinàmiques de treball. Les Jornades sobre Art i Galerisme organitzades pel gremi fa uns dies van assenyalar alguns dels punts calents d’aquesta transformació. S’hi va parlar de l’extrema dependència, els darrers anys, de les fires, cosa que ha comportat un abandonament de les programacions dels espais galerístics; del retard en la modernització tecnològica i la digitalització de continguts, un fre per acostar-se als públics més joves, i de la irrupció de les grans plataformes mundials de vendes en línia, el rostre més cru de l’especulació i l’avarícia del capital. Les galeries d’art han de ser viables, però la clau és ser-ne sense descuidar el factor humà, la trama de relacions, afectes i complicitats honestes amb els artistes i els col·leccionistes (els que en són i els que en poden arribar a ser). A les jornades, Laura González Palacios, de Chiquita Room, va explicar que durant el confinament va endegar un projecte de newsletter en forma de cartes d’amor amb reflexions personals relligades amb una visió col·laborativa i enxarxada del món de l’art lluny del negoci fred i calculador. Al plaer de llegir-les s’hi afegeix l’esperança: hi ha alternatives.