‘The daly show’ (II)

Dues setmanes després d’haver denunciat públicament que la negació hipòcrita del Parlament Europeu a dir els noms dels països de la Unió que no respecten els drets humans – i va citar el cas deplorable dels catalans com un exemple flagrant –, dilluns passat l’eurodiputada irlandesa Clare Daly va fer un zoom des de Brussel·les amb uns diputats i acadèmics majoritàriament britànics. Els va informar que a Estrasburg, en el moment que s’hi pronuncia la paraula Catalonia, “les persianes baixen” i tothom calla com un mort, havent al·legat per enèsima vegada que és “un afer intern espanyol”; i que no hi ha cap altre tema que doni lloc a una reacció tan negativa; i que els partits espanyols (siguin d’esquerres, de dretes o bé neofeixistes) controlen bona part dels llocs clau de la Comissió Europea, des d’on silencien qualsevol debat sobre Catalunya, fins a l’extrem que els partits esmentats, en veure que hi havia un petit grup d’una trentena d’eurodiputats que es reunien de tant en tant per parlar del tema, van amenaçar l’empresa que feia el càtering per a aquestes reunions, fins que va haver de plegar; i que, per bé que la repressió judicial espanyola sigui un secret obert a Brussel·les, encara es considera que la Transició era tan modèlica que els països de l’est menys democràtics l’haurien d’imitar. Ara bé, hi va afegir la Daly, si Escòcia aconseguís la independència després del daltabaix imminent del Brexit, això podria obrir una esquerda legal que seria molt positiva per a aquells catalans que creuen en el dret a l’autodeterminació. En parlarem l’any que ve. Mentrestant: Bon Nadal.