O el rei... o l’abisme

Ja són cinc les vegades que la mesa del Congrés, és a dir, el PSOE i el PP conjurats com a unidad de destino en lo universal, ha vetat la investigació parlamentària sobre els escàndols de corrupció que empastifen la monarquia, que ostenta la més alta representació de l’Estat espanyol. La fortuna acumulada irregularment pel rei emèrit Joan Carles I al llarg de 38 anys de regnat (1976-2014), el diner negre amagat en comptes secrets, societats opaques o fundacions en paradisos fiscals, la utilització d’aquests diners irregulars abans i després d’abdicar per ell i per altres membres de la família reial, la vergonyosa regularització fiscal d’una mínima part d’aquest patrimoni obscè amb l’únic objectiu d’eludir la causa penal, la callada com a única resposta, el dontancredisme de la justícia espanyola en aquest afer que s’investiga a fora... Hi ha motius de sobres perquè el Congrés, que representa la sobirania i la democràcia a Espanya, actuï per vetllar els interessos dels ciutadans i la pulcritud de l’Estat davant una institució que actua al marge de la llei i amb una impunitat evident. Diguem-ho al revés, no hi ha cap motiu per no fer net d’una institució que, a més de ser arcaica, imposada pel franquisme amb doble blindatge constitucional i amb tics antidemocràtics, té una actitud tan laxa respecte a la llei i tan hipòcrita respecte a la societat. Be, sí, n’hi ha un i, per una vegada, un ministre del govern espanyol va admetre clarament la crua realitat. Concretament el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, quan va avisar que “aquesta monarquia parlamentària sustenta la resta de l’Estat” i “si es treu pot caure tot”. Francament, el món està ple de repúbliques... O potser el que diu el ministre és que, a Espanya, és el rei o l’abisme. És tapar els ulls i el nas, empassar-se tots els gripaus i abraçar la inviolabilitat dels monarques per la gràcia de Déu o assumir que si cau la monarquia borbònica cau la democràcia a Espanya. En el fons, és el règim del 78 defensant posició i privilegis amb urpes i dents.