Sempre ens quedarà l’escola

Demà les escoles del país posaran el punt final a un trimestre que ha superat les expectatives més optimistes; si al setembre hi havia molts de dubtes que es pogués mantenir l’activitat lectiva, l’esforç de professionals, famílies i alumnes ha permès mantenir les escoles obertes. Segur que les dificultats han estat moltes, segur que no ha estat gens fàcil haver de fer classe amb tantes mesures de seguretat, però hem pogut mantenir les escoles obertes, preservar un dels pilars de la cohesió social del país i, de passada, demostrar que les escoles no només no han estat focus d’infecció sinó que han permès fer seguiment i control dels contagis. Aquesta setmana el departament d’Educació en va fer balanç: en tot el trimestre, dels més de 5.000 centres educatius, només se n’han confinat 31, el 0,61%. El 99,39% dels centres no s’ha hagut de confinar. Pel que fa als alumnes, quatre de cada cinc no han deixat anar a l’escola, i, en el cas dels professionals, nou de cada deu no han hagut de passar cap confinament. Ja hauríem signat aquest balanç els mesos d’agost i setembre quan l’inici de curs penjava d’un fil.

Podem dir, doncs, que les escoles catalanes han vençut el primer embat del virus. Ara, a les portes de les vacances escolars, reben un altre embat ben diferent: el judicial, que torna a posar al punt de mira la immersió lingüística amb una sentència del TSJC que obliga les escoles catalanes a fer el 25% de les classes en castellà. Com ja ha dit la plataforma Somescola, el model d’escola catalana no l’ha de decidir un tribunal, sinó els ciutadans a través del seu Parlament, elegit democràticament. Deixem que l’escola faci el que ja ha demostrat que sap fer, en les condicions més adverses: ser pilar de cohesió social i garant de la igualtat d’oportunitats. I que els jutges facin la seva feina, que segur que no és determinar quin percentatge d’hores cal per aprendre una llengua.