Els quatre genets de la fiscalia

Nou cop de porta de la justícia als presos polítics ara davant la possibilitat que el govern de Pedro Sánchez pugui indultar-los. La fiscalia ahir va tornar a posar el dit a la llaga, i si fa poques setmanes era el Suprem qui sorprenia, no únicament amb la denegació del tercer grau, sinó també denegant les activitats que els presos porten a terme a fora de la presó perquè, segons resolen, no s’adiuen amb el delicte que van cometre –l’equip de Marchena no explica tampoc en què hauria de consistir l’activitat redemptora–, ara són els quatre fiscals del procés els que neguen, no és vinculant, l’indult perquè no hi ha penediment dels presos. Però, a més, els fiscals aprofiten la redacció de l’informe, escrit amb un llenguatge tremendament dur i un to de càstig i exigència extrema, per exigir, a més, el compliment “efectiu” de tota la condemna, dels 9 als 13 anys de presó. “És necessitat ineludible” perquè retallar-la seria una “burla”. És clar que la duresa de la sentència del Suprem que va qualificar el delicte de sedició mentre altres clamaven per desobediència va ser massa tova per a uns fiscals que des del minut 1 van considerar que hi havia hagut una rebel·lió a Catalunya, i és per això que aquest inform,e més que parlar de l’indult, sembla que renya i castiga “tutiliquanti”.