Nadal atípic

El Nadal que hem passat no ha estat ni de bon tros aquell Nadal que tots teníem interioritzat i a què ens resistim a canviar a pesar de totes les recomanacions dels científics, dels responsables de la salut i de tertulians diversos. Després de 9 mesos, seguim sentint les mateixes recomanacions persistents i imprecises, caòtiques i desenfocades respecte dels principals responsables dels contagis i les estratègies de contenció. Aquesta situació és un fet anòmal si la comparem amb la dels anys anteriors per la mateixa època. He buscat una raó que justifiqui aquestes estratègies improductives. I l’únic camí és el de la ciència humana, el de la conducta humana. És la polarització individual-col·lectiu el que força a interpretacions que consideren el comportament individual, al marge del grup, com a poc significant per al conjunt. Alhora, el col·lectiu s’aliena dels valors exigibles i es deixa portar pels impulsos propis de la tribu perdent tota la identitat personal. S’arriba a creure que les actituds particulars no tenen pes en l’evolució de la pandèmia perquè cadascú creu que controla la situació partint d’unes idees i uns coneixements previs, que poden coincidir o no amb els dels altres. Un gestor cultural, un d’esportiu, les cafeteries, bars i restaurants, els hotels i altres establiments de serveis, parteixen d’uns conceptes que són relativament compatibles amb la salut general. Naturalment, la totalitat de la població, llevat dels científics i dels professionals de la salut, no tenen el coneixement directe del virus i en el seu lloc construeixen una idea particular del mateix en forma de prejudici. Tots actuen segons el prejudici construït, al seu favor, en allò que pensen que és, sense l’experiència directa. Ho heu vist i ho seguireu veient.

Respecte del Nadal que hem viscut, tots hem partit d’una realitat des dels esquemes individuals de pensament, preconceptes, que fan insostenible una opinió contrària. Hem acceptat un Nadal diferent procurant fer el més semblant al de sempre. La majoria ha construït un nou esquema mental que ha substituït els esquemes mentals més tradicionals del Nadal. Així, els grups nombrosos i celebracions en llocs tancats s’han substituït forçosament per altres grups més reduïts, grups bombolla i d’unitats familiars en nombre restringit. Aquest canvi, que sembla complex, seria més natural del que sembla, perquè així és com evoluciona el pensament i com ens permet adaptar-nos a les noves situacions. I és així com hem acceptat, a contracor també, que hem viscut un Nadal diferent després d’haver-lo comparat amb els anteriors dels que tenim memòria. Hem acceptat aquest Nadal igual que acceptem que tenim la pressió alta, colesterol o que tenim parents que no ens cauen bé. Tots, els uns i els altres, hem partit d’uns conceptes previs o preconceptes, convertint-los en prejudicis, per adaptar-nos a la nova situació. I, com que l’experiència d’aquest any ha modificat els nostres conceptes previs, mai més el Nadal serà igual a com l’havien conegut. Lligat a això, el preconcepte de la vacuna i els prejudicis construïts al voltant de la mateixa generaran nous comportaments individuals i col·lectius. Amb vacuna o sense, l’experiència viscuda l’any 2020 és un procés important d’aprenentatge com qualsevol altre, però aprenentatge al cap i a la fi. I si volem créixer com a persones o com a societat haurem d’haver fet aquest procés per adaptar-nos a una nova situació que mai més no serà igual a les anteriors. Resistir-se a això, igual que aquells nens que es neguen a admetre que els pares són els Reis, és quedar-se ancorat en el passat sense avançar. També els polítics han de superar el seu marc mental i construir de nou unes estratègies útils i ben dirigides, al cost que sigui, fins i tot polític. I a la ciència, els sanitaris i altres serveis bàsics els hem de donar un millor tracte i menys aplaudiments. Bon any nou!