Un any diferent

Un conegut em va desitjar, el 31 de desembre del 2019, que tinguéssim un any diferent. Era una fórmula alternativa del salut i feina tan nostrat i anava en el sentit que feia més de dos anys que patíem molt políticament després del referèndum de l’octubre del 2017. Ostres, la va ben encertar, però no pas en el sentit que volia. El 2020, final de dècada, ha estat un any ben diferent, però en el pitjor sentit de la paraula. No només no va canviar políticament, des del punt de vista catalanista ni independentista, sinó que va anar a pitjor. L’Estat, en el sentit profund del terme, va tornar a destituir el president que havia escollit el Parlament de Catalunya, els presos polítics continuen a la presó i els exiliats, fora del país. I vam acabar el 2020 i comencem aquest 2021 amb unes eleccions incertes en què, de moment, només es visualitza un gran enfrontament entre totes les forces independentistes que ens van portar a l’1 d’octubre. I, és clar, la pandèmia. Es ben bé que fa un any ningú hauria pogut ni imaginar la que ens ha tocar viure. Com la Covid-19 ens ha ensorrat l’economia, però, sobretot, com ens ha canviat la vida. Confinats, desorientats, perplexos, confiem en les vacunes que s’han començat a administrar, però hem de ser conscients que tot aquest 2021 serà diferent, també, de camí a una normalitat que mai no serà igual a la que havíem conegut. Cal esperar que sapiguem aprendre del que ens ha tocat viure aquest any si us plau per força. Hi haurà eleccions i ja veurem si seran el 14 de febrer com està previst o, com ja diuen molts dirigents en veu baixa, si caldrà retardar-les. Ara, serà un any en què els ciutadans hauran de decidir si es tira endavant tot això que vam batejar com el procés o es posa el fre de mà, com ja han fet molts dirigents que ens hi van portar. Aquestes eleccions són importants per decidir si aquests dirigents d’aquests partits polítics nostrats van a l’una i en quina direcció. Tornarà el tripartit o es reprendrà la convivència entre independentistes en el govern? No ho sé, però el que sí sé és que l’Estat juga sempre amb les cartes al seu favor i que controla la banca. Vull que els presos polítics surtin de la presó, que tornin els exiliats sense ser perseguits, que es recuperin l’economia i les llibertats. I que sí, que aquest 2021 sigui diferent del 2020 perquè comencem a sortir-nos-en. I que tinguem salut i feina!