Les riques paguen, les pobres moren

Contundent lema de les feministes argentines: “Ni puta por coger, ni madre por deber, ni presa por abortar, ni muerta por intentar.” Una clara denúncia del poder patriarcal que moralitza, obliga, castiga i posa en risc les dones que es volen lliures per decidir sobre el seu cos i sexualitat. Elles han fet història en aconseguir, el 30 de desembre, que el Senat aprovés la interrupció voluntària de l’embaràs posant fi a la sòrdida clandestinitat del penjador de roba símbol de tantes angoixes, lesions i agonies en la temptativa. Que aquesta important fita serveixi per recordar que els feminicidis d’estat provoquen cada any cap a 40.000 víctimes mortals (i moltes més amb greus seqüeles) per l’ús d’escabrosos mitjans arran de la prohibició dels governs o la manca d’accés a un servei gratuït (OMS: 22 milions d’avortaments anuals en condicions d’inseguretat). L’impacte més dur el pateixen les que no disposen de recursos per sufragar el cost d’una intervenció privada o per viatjar a l’estranger. Les riques paguen, les pobres moren; el preu de convertir hipòcritament un dret en delicte. En 26 països l’avortament està vetat; en 109, reduït a determinades circumstàncies: violació, malformació del fetus, problemes de salut; només en 67 es permet per sol·licitud de la interessada amb limitacions pel temps de gestació. Això significa que uns 700 milions de dones en edat reproductiva estan sotmeses a lleis restrictives i penalitzadores que atempten contra la seva vida amb el rerefons de preceptes religiosos que s’oposen també als mètodes preventius.