L’any del llibre

En aquests temps de pandèmia que hem viscut –i vivim encara– s’ha demostrat que el llibre ha omplert el buit de la solitud, ha escurçat les distàncies, ha permès sortir de casa per viure altres vides, per viatjar arreu i a d’altres èpoques, i fer-ho sense por malgrat el confinament. Em direu que això ja ho sabíem, que aquesta possibilitat que ofereix el llibre ja la coneixíem. Entesos. Però trobo que sovint convé recordar allò que moltes vegades, per molt conegut o massa obvi, oblidem. En aquests últims mesos els que no se n’han cansat de dir-ho, de proclamar-ho, de fer-ho saber, de recordar-nos-ho, els que han lluitat a peu i a cavall des de les seves talaies, això vol dir: des de darrere els taulells de les llibreries, aquests han sigut els i les llibreteres. No em direu, doncs, que els que treballen perquè ens arribin aquests artefactes comunicatius tan poderosos que són els llibres, que tenen aquest poder de generar emocions, d’enriquir-nos, d’eixamplar les nostres mires, de fer-nos viatjar, de fer-nos créixer, de fer-nos viure de manera segura... No em direu pas, doncs, que no són dignes de tenir-los presents. Avui i cada dia. Perquè ens convé llegir per enfortir l’esperit crític i perquè ens conforta l’ànima. I això ho fan possible les llibreries amb la col·laboració dels escriptors, dels periodistes, dels editors i dels lectors. Un exèrcit d’artistes que per combatre el virus de la ignorància, del desconeixement, només disposen d’un única arma, d’una única eina: el llibre. Fem que aquest any que comença també sigui l’any del llibre.