A la salut pel talonari

Hi ha 70 països d’escassos recursos que dins d’aquest any 2021 només podran protegir de la Covid un 10% dels seus habitants, així de lacerant és l’escletxa de la desigualtat en termes de salut, en termes de vida. Els números canten i són lletjos –els traiem d’organismes com ara Amnistia Internacional, Frontline AIDS, Global Justice Now i Intermon Oxfam–. Resulta que els Estats Units, el Regne Unit, la Unió Europea, el Canadà, el Japó i Austràlia, que en conjunt representen un 13% de la població del planeta, ja havien acaparat al desembre un 53% de les dosis de les vacunes més avançades i efectives, la qual cosa permetria al Canadà, el Regne Unit i la UE immunitzar els seus ciutadans 5, 3 i 2 vegades respectivament. Aquest despropòsit revela en el seu egoisme la miopia de les potències perquè, en realitat, davant d’un contagi mundial ningú no està segur si no ho estan els altres. El medicament no hauria de ser un valor de mercat, sinó un bé gratuït que arribi a tots els racons i, per tant, és molt sensat reclamar que les empreses farmacèutiques comparteixin la propietat intel·lectual i la tecnologia perquè d’altres laboratoris el fabriquin. Però s’hi neguen i posen un preu que no tothom pot pagar quan, a més, no han arriscat res, ja que els estats han finançat la investigació oblidant-se, ves per on, de vincular el lliurament de diner públic a l’exigència d’un accés equitatiu del producte. Déjà vu, a la salut pel talonari, no n’aprenem. És la mateixa política criminal que porta més endeutament, més empobriment, més desigualtat i segurament més pandèmies.