El búnquer vestit de llibertat

Són el búnquer, els mateixos acèrrims defensors de la cruzada nacional catòlica amb un punt de nostàlgia guerrera ungida pel temps que no s’atura. Recorden els seus pares i avis? Carrero Blanco, Blas Piñar, Girón de Velasco, Guerra Campos, Milans del Bosch, Fernández Cuesta, García Carrés, Varela... militars, presidents o ministres de la dictadura, dirigents de Fuerza Nueva, de la Confederación Nacional de Excombatientes, de la Hermandad Sacerdotal Española, de la Cedade. Convocats sota el Alcázar (diari) van fornir de morts la Transició fins al cop d’estat del 23-F. Els d’avui es conjuren en la batalla por la libertad per atacar els avenços democràtics que no concorden amb les seves posicions ultres: educació igualitària, eutanàsia, erradicació de la violència de gènere, dret a l’avortament, crítiques a la religió i a la monarquia. Es diuen José María Aznar (PP, FAES), Santiago Abascal (Vox), Ignacio Arsuaga (Hazte Oír), Melisa Domínguez (Hogar Social), Polonia Castellanos (Abogados Cristianos), Santiago Muzio (Instituto Superior de Sociología, Economía i Política, connectat amb Marine Le Pen), José Ignacio Sánchez (Derecha Liberal Española) Juan Chicharro (Fundación Francisco Franco) i els seus Alcázar són El Correo de España, Alerta Digital, El Catalán... i les xarxes. Fan guerra com a lobby ideològic –preparen futurs advocats, jutges, polítics, batallons d’acòlits– i donen vida als tribunals –presenten denúncies a cabassades contra el govern, les feministes, els artistes...– Van llançats, la seva estratègia és rebentar-ho tot, i ens esperen al carrer.