Repressió en 3D

Ha passat com una espurna més en el famós xoc de trens que és el conflicte de sobiranies entre Catalunya i Espanya, però la sentència del Tribunal d’Apel·lacions de Brussel·les que rebutja l’extradició del conseller Lluís Puig és demolidora per a la credibilitat de l’Estat espanyol en el món democràtic, perquè retrata en 3D i alta definició la inconsistència del seu estat de dret. Ho fa quan estableix la incompetència del Tribunal Suprem per perseguir Puig (i la resta d’exiliats polítics catalans) i també quan planteja dubtes raonables sobre la falta d’imparcialitat del judici que se li faria a Espanya i el risc de violació de la presumpció d’innocència. Que la fiscalia belga –extensió de l’espanyola en aquest procés– no hagi recorregut a una tercera instància reforça la sentència, que és aplicable al president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín i podria afectar els presos polítics catalans, condemnats pel mateix tribunal i en condicions de credibilitat del procés idèntiques. Més enllà de les conseqüències pràctiques, la sentència constata l’existència d’una fractura important entre la jurisdicció europea i l’espanyola. En paral·lel, el retorn de l’exili del membre del CDR Adrià Carrasco posa en relleu el muntatge de la Guàrdia Civil, la fiscalia i l’Audiencia Nacional, que el perseguien per rebel·lió, sedició i terrorisme, i tot plegat encaixa en els dubtes i la conclusió de la sentència belga i debilita l’estratègia espanyola de repressió judicial d’un conflicte polític en el context del seu entorn democràtic. Un entorn que assisteix amb normalitat al primer referèndum d’autodeterminació a Escòcia (2014) i a la possibilitat d’una segona consulta, i que s’ha de fregar els ulls quan veu presos i exiliats polítics en un país de la Unió Europea i manifestos signats per quatre premis Nobel de la pau (Jody Williams, Mairead Corrigan, Shirin Ebadi, Adolfo Pérez Esquivel) i cinquanta personalitats internacionals més reclamant-li a Espanya l’amnistia per als “represaliats” i un diàleg sense condicions amb Catalunya que permeti als catalans decidir el seu futur polític democràticament.