Quina llàstima!

Ja s’entén, que els debats de la comissió d’Afers Jurídics del Par­la­ment Euro­peu hagin de ser con­fi­den­ci­als, quan es debat sobre la pos­si­ble reti­rada de la immu­ni­tat a uns euro­di­pu­tats. Però és una llàstima. És una llàstima que ahir no poguéssim escol­tar les com­pa­rei­xen­ces de Puig­de­mont, Comín i Pon­satí defen­sant la per­se­cució política a la qual estan sot­me­sos, i que en canvi por­tem mesos i mesos havent de sen­tir segons quins comen­ta­ris de segons quins euro­di­pu­tats (“Ven­ti­la­rem el supli­ca­tori tan bon punt puguem i envi­a­rem Puig­de­mont cap a Espa­nya”, deia mesos enrere Este­ban González Pons, vice­pre­si­dent del grup popu­lar euro­peu). Quina llàstima no poder-los sen­tir, deia, perquè final­ment aquest supli­ca­tori haurà estat l’opor­tu­ni­tat de dur al cor polític d’Europa la situ­ació de Cata­lu­nya, i que els tres euro­di­pu­tats expli­quin la vio­lació de drets fona­men­tals que patei­xen, ells i els que són a presó. La Junta Elec­to­ral espa­nyola no els va voler dei­xar pre­sen­tar, i el mateix Par­la­ment Euro­peu –pres­si­o­nat per l’Estat– ini­ci­al­ment no els dei­xava pren­dre pos­sessió. Però ahir eren allà, defen­sant-se com a euro­di­pu­tats. Volen més pro­ves, d’aquesta per­se­cució? El per­dran, el supli­ca­tori. Com volen gua­nyar-lo si qui pre­si­deix la comissió és l’euro­di­pu­tat de Cs Adrián Vázquez, que ahir ja se sal­tava la con­fi­den­ci­a­li­tat de les ses­si­ons? Com volen gua­nyar-lo si el ponent del cas –qui en farà l’informe final– és l’ultra­con­ser­va­dor búlgar Dzham­bazki, que ja ha pro­vo­cat algu­nes pro­tes­tes al Par­la­ment per les seves inter­ven­ci­ons con­tra els gita­nos i el col·lec­tiu LGTBI? Com volen que ens cre­iem la impar­ci­a­li­tat de tot ple­gat? Serà com la de la justícia espa­nyola? Que ho pre­gun­tin a l’Adrià, doncs. O a la Tamara. I qui el votarà, final­ment, aquest supli­ca­tori? Els euro­di­pu­tats soci­a­lis­tes espa­nyols, que a Espa­nya par­len d’indults i de refor­mar el Codi Penal? Que es retra­tin, com a la comissió d’inves­ti­gació de l’emèrit. Pot­ser el per­dran, sí, el supli­ca­tori. Però haurà estat una victòria, dur el cas a la comissió i, d’aquí a uns mesos, al ple. No des­car­tin, tam­poc, una victòria. I si no, al dar­rere hi haurà la justícia belga, que –a diferència d’altres– ha demos­trat que pri­mer és justícia i després és belga.