Un camí llarg i costerut

L’arribada de les vacunes ens havia de fer veure la llum al final del túnel i embriagar-nos d’optimisme després de gairebé un any de pandèmia. Però no, tot continua fosc i confesso que, a voltes, insuportable . La vacunació va començar lenta, tot i que després es va recuperar el ritme previst, però ara ens trobem amb alcaldes, regidors i militars que corren a aconseguir una dosi malgrat que no sigui el seu torn. I Pfizer fa negoci. Deu ser l’individualisme versus la comunitat. En plena tercera onada de pandèmia i amb unes de les pitjors xifres europees, el ministre de Sanitat deixa el càrrec per portar el PSC a la presidència de la Generalitat. No sé pas de quina manera la gestió l’avala per presidir una comunitat autònoma, deu ser el mateix aval que també se suposa a la conselleria de Salut per anar de sis a les llistes d’ERC. No deu ser una qüestió de gestió. JxCat i ERC continuen fent-se la campanya impossible i mirant de reüll qui dels dos s’anota com a èxit el repartiment d’ajudes als ciutadans enmig de la pandèmia. Deu ser que miren més el partit que el ciutadà, que ara, a més, l’han cridat a les urnes en unes eleccions que el govern no va saber desconvocar d’acord amb una situació jurídica i política que ells mateixos van ajudar a crear i ara parlen d’operació d’estat. El camí al 14-F serà llarg i costerut.