Vacunes, la UE i el 14-F

Un ser­vi­dor es pen­sava –inno­cent de mi!– que, com que la com­pra i la dis­tri­bució de les vacu­nes con­tra la Covid-19 la ges­ti­o­nava direc­ta­ment la Comissió Euro­pea, doncs això, que anàvem bé i que, final­ment, s’obria una fines­tra d’espe­rança després d’un any ple de con­fusió i malas­tru­gança. A mesura que pas­sen els dies ja es veu, però, que el govern de la senyora Van der Layen també fa figa i que les mul­ti­na­ci­o­nals far­macèuti­ques –ai, les “far­macèuti­ques!”, que diria la monja Teresa For­ca­des– fan i des­fan el que volen i vol­dran. Vials cap aquí, vials cap allà. Al ser­vei del millor postor, encara que ara ho neguin tres vega­des com va fer Sant Pere.

Men­tres­tant, l’objec­tiu aquell promès per Brus­sel·les i Madrid que a l’estiu ja esta­rem tots vacu­nats i que això per­metrà tor­nar a fer una certa vida nor­mal i, sobre­tot, enge­gar de nou l’eco­no­mia, se’n va avall cada hora que passa. L’espe­rança és veure llum tot i la negror, afirma l’arque­bisbe i premi Nobel de la pau Des­mond Tutu, però, a hores d’ara, després de tan­tes ana­des i vin­gu­des i de, sobre­tot, diguem-ho clar, tan­tes men­ti­des i dades mani­pu­la­des o direc­ta­ment fal­se­ja­des, si d’aquí a un any hi ha vacu­nada la majo­ria de la gent, em sem­bla que ja podrem estar con­tents. Europa ens havia de sal­var aquest cop, però, de moment, les vacu­nes arri­ben amb comp­ta­go­tes i els fons euro­peus ni s’albi­ren a la llu­nya­nia.

Men­tres­tant, el 14-F tots a votar i amb ale­gria, que aquí no passa res. Que els jut­ges són omni­po­tents –o així s’ho cre­uen molts d’ells–, homes amb toga per sobre del bé i del mal i amb més conei­xe­ments –o així també s’ho pen­sen uns quants– que els met­ges que adver­tei­xen de la boge­ria que és cele­brar elec­ci­ons amb plena pandèmia amb tots els indi­ca­dors dis­pa­rats i la soca britànica, que s’enco­mana més que qual­se­vol virus en una llar d’infants, asset­jant a la can­to­nada.

I tot ple­gat, men­tre mires als països veïns, com França i des­co­brei­xes que allà, sense gaire debat i, sobre­tot, sense cap jutge al ser­vei dels interes­sos elec­to­rals del govern de torn, han deci­dit moure les elec­ci­ons regi­o­nals del març al mes de juny. I avall que fa bai­xada.