La segona onada

En els pròxims dies ens parlaran en bucle de girar full, de posar fi a la divisió i retrobar-nos, de centrar-nos en els problemes reals de la gent, de deixar enrere deu anys perduts per no res, de la Catalunya imbatible quan està unida i altres mantres enllaunats, que apunten a la branca perquè el que els interessa és que no es vegi el bosc. Fa tres anys, el deep state espanyol va cridar el llegendari “todo el mundo quieto” i la legislatura catalana va començar sota la repressió per terra, mar i clavaguera contra l’independentisme, perquè l’independentisme se’ls havia tornat perillós, el sobiranisme era majoritari i en aquest ecosistema, tan diferent de l’espanyol, la democràcia no els servia. Van segrestar l’autogovern català; van enviar mig govern català a la presó i l’altre mig a l’exili; van perseguir alcaldes, mestres, funcionaris, polítics, mossos, periodistes, mecànics, empreses i treballadors; van amenaçar la societat, i van imposar unes eleccions tutelades, però van fracassar perquè l’independentisme va seguir guanyant. Des de llavors, han estat tres anys de bloqueig de la voluntat política dels catalans, de setge judicial al Parlament i el govern, d’asfixia de la capacitat de servir a la societat i d’una repressió salvatge que ha aconseguit dividir l’independentisme, fragmentar-lo políticament (Junts, ERC, PDeCAT, CUP, Primàries), desmobilitzar les seves bases i destituir un altre president per forçar noves eleccions. I aquí estem, encarant el segon intent espanyol de vestir de democràcia la repressió, la restauració del constitucionalisme borbònic i la sepultura de el dret i la voluntat d’autodeterminació a Catalunya. Amb els jutges imposant el 14-F malgrat la pandèmia i la por al contagi; amb el ministre paracaigudista convertit en nova esperança blanca de l’Estat; amb els abanderats del 155 (PP-PSOE-Cs) agafant el pont aeri per espanyolitzar la campanya; amb la JEC prohibint manifestar-se per la llibertat dels presos i exiliats polítics... És la segona onada de l’Estat. O t’hi enfonses o t’hi rebel·les.