A les urnes, catalans!

D’aquí a dues setmanes, si la pandèmia o alguna jugada judicial no ho capgira tot de nou, els catalans estem cridats a triar el Parlament de Catalunya que elegirà el proper president de la Generalitat. Cap garantia de normalitat, si tenim en compte que els tres últims presidents han estat perseguits judicialment: el president Mas, quan ja no ho era, va ser inhabilitat per la consulta del 9-N; el president legítim Puigdemont, pel 155, poc abans d’haver d’anar a l’exili, i el president Torra per una pancarta. Tres vergonyes judicials en poc més de tres anys que fan patir perquè ja no es tracta que l’Estat instrumentalitzi els jutges, sinó que ja es pot dir que han estat alguns jutges els que s’han fet forts, instrumentalitzant-ho tot i fent-se defensors d’un estat i d’una Constitució que no és ni de bon tros, en esperit, aquella que es va votar el 1978 i que alguns dels que ara la defensen llavors blasmaven. Doncs hi haurà eleccions perquè així ho ha decidit l’estat profund, i si així ho van decidir és perquè van calcular que els anava bé als seus interessos, que, en aquest cas, també coincidien amb els del partit majoritari a l’Estat, cosa que no sempre és així. No parlaré d’enquestes perquè sé com es poden cuinar per afavorir uns o altres interessos. Volen que es voti? Doncs caldrà votar. Amb les màximes garanties sanitàries. Hauria estat millor tenir una llei electoral pròpia que garantís el cens universal, el vot telemàtic, haver doblat o triplicat el nombre de taules electorals... Garantia de res, perquè també se l’haurien petat, i disculpin la llicència, a instància de la fiscalia, del Suprem o de qui sigui en nom d’una interpretació d’allò que els castissos en diuen “por mis huevos morenos”. Però ni llei electoral pròpia, tenim. Per tant, si toca, a votar. I que el poble decideixi i que el que decideixi el poble sigui qui mani, no com ara. En el fons es tracta de saber qui sumarà per escollir president i govern. M’agradaria que els pactes electorals fossin explícits. Voldria saber, ara i avui, si els independentistes sumaran o no, si poden fer-ho. O si volen fer tripartit, ja m’entenen. Perquè el que únicament tinc clar és que si els partits unionistes sumen, d’una o altra manera sumaran. I no ho tinc tanc clar en el cas dels independentistes. Ni tampoc el paper de la CUP. Però si ens creiem això de la democràcia, a votar sigui dit! Catalans, a les urnes!