Extremadura Iguapop

Deci­dit a no fer política des del seu càrrec, a San­dro Rosell li ha donat per fer odes gas­tronòmiques al pa amb tomàquet i per­nil. Resulta que se n'ha anat fins a Mèrida i ja que hi era s'ha entre­vis­tat amb el pre­si­dent extre­meny, senyor Gui­llermo Fernández Vara, reco­ne­gut culer amb qui l'ante­rior pre­si­dent del Barça va tenir, diguem-ne, un inter­canvi d'opi­ni­ons pujat de to. San­dro Rosell no deu creure fer política amb aquest acte encara que sigui per dis­cul­par-se amb el senyor Vara per un assumpte que es va ini­ciar quan el polític extre­meny va cri­ti­car Joan Laporta per fer-ne, de política. Per això, com que no fa política, parla de les bon­dats del per­nil i el pa amb tomàquet. ¿Tocar el violí és política­ment cor­recte?

Si algú tenia encara algun dubte que Bar­ce­lona està en decadència només cal veure el que ha pas­sat amb Igua­pop Gallery. Aquesta sala d'art, avant­guarda del sur­re­a­lisme pop a casa nos­tra des de fa més de set anys, tanca defi­ni­ti­va­ment aquest mes de juliol la seva seu al car­rer Comerç. Que lluny que queda aquesta ciu­tat de la vita­lista de finals dels 70 o de l'empre­ne­dora Bar­ce­lona preolímpica. I aquí no s'hi val a car­re­gar les cul­pes a l'impla­ca­ble crisi: Igua­pop té pre­vist ins­tal·lar-se l'any que ve a Madrid. Que es vagin posant les piles els polítics que tenen a les mans el pres­tigi de la nos­tra ciu­tat. Això és només un símptoma. S'ha tan­cat una fines­tra per on ens entrava el vivi­fi­ca­dor sol de Califòrnia.