Més que aules

En un exercici d’autocrítica poc habitual entre polítics i gestors, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, admetia el fracàs de l’administració a l’hora de recuperar la presencialitat a les aules universitàries. “De moment seguirem telemàticament. És molt trist. He lluitat molt per les escoles, i no he lluitat segurament tant per la universitat. Concretament per primers i segons anys, perquè un noi o una noia que va per primer cop a la universitat no és el mateix que un de quart. La presencialitat té elements de sociabilitat que no els hem donat. De moment ja hem tingut mig any telemàtic i no és per estar-ne orgullós”, va declarar en una entrevista a Els matins de TV3.

Tothom sap que les facultats són molt més que centres acadèmics, que l’etapa universitària és un moment clau en la vida dels joves, l’hora de sortir del nucli familiar i abocar-se al món, descobrir que hi ha altres maneres de pensar, fer noves coneixences, madurar, en definitiva. Universitaris i joves en general –aquesta setmana hem sabut les últimes dades de l’atur juvenil a l’Estat espanyol, que doblen la mitjana europea– ocupen un lloc destacat entre els perjudicats per la pandèmia. La seva formació, equilibri mental i futur professional haurien de ser prioritats. Com podem parlar de reconstrucció si no els tenim en compte?