Ni rastre de l’apocalipsi

Tants debats que havia generat i, ja ho veuen, hem votat, i amb una normalitat no diria que absoluta però sí que totalment adaptada a la situació actual –com tot el que fem a diari des que hi ha aquesta pandèmia–. Diumenge a les vuit del matí, servidora estava al seu col·legi electoral a l’expectativa de si, essent segona suplent de primera vocal, havia de participar activament de la “festa de la democràcia”. Els haig de dir que ho tenia coll avall, però que un cop allà, veient les desenes de persones que hi havia al pavelló, amb tothom assumint el rol que li havia tocat, sense excuses i, sobretot, sense pors, ja em va quedar clar que la jornada es desenvoluparia sense estridències. I ni primers suplents ni segons van ser necessaris. És cert que en alguns punts del país es va tardar un xic més a constituir les meses, però res diferent d’una cita electoral qualsevol. Així, ni rastre de la jornada apocalíptica que alguns predeien. I això ens genera dues conclusions clares i evidents: la primera, que hem normalitzat aquesta anormal pandèmia i la nostra vida s’hi ha adaptat plenament. Ja ho he dit altres vegades, som animals camaleònics. I la segona, que la implicació de la ciutadania no s’ha de posar en dubte. Perquè mai falla. Que s’ho anotin bé els que ahir van rebre l’encàrrec de formar govern.