A la tres
Espasa i el Guti sí que van dir sí
El bloc independentista va guanyar les eleccions del 14-F. Va aconseguir, fins i tot, quatre diputats més que en els darrers comicis. A més, si hi afegim els diputats sobiranistes, en sumarien 82. I, de fet, aquesta és l’aposta que ha fet el guanyador del bloc independentista, ERC, pel govern que vol. Més enllà que les converses d’Esquerra van molt més fluïdes amb la CUP que amb Junts per Catalunya, En Comú Podem, els comuns, s’hi ha tancat en banda pel fet que a l’equació hi entra el partit de Carles Puigdemont. Els de Jéssica Albiach consideren que aquest seria un pacte amb la dreta o, de fet, segons han declarat alguns dels seus líders, amb el partit que recull els integrants de l’extrema dreta catalana. L’extrema dreta catalana, però, es va presentar a les eleccions del 14-F i va obtenir 5.003 vots. L’extrema dreta de veritat serà al Parlament, i amb onze diputats.
La situació del país és extraordinària. La crisi social que ha provocat la sanitària de la Covid-19 és alarmant i només cal veure quines expressions té al carrer. Tot indica, a més, que el pitjor encara ha de venir. I això sense comptar que al PSOE no se li acudeixi avançar les eleccions amb l’objectiu d’augmentar la majoria aprofitant l’espantall de Vox, aquells 52 diputats que van afavorir amb la repetició de les eleccions espanyoles, per poder aplicar-nos les retallades que té pensades, aquelles que deixaran les de Grècia de la Troica en una broma. I en l’àmbit de reivindicació nacional, la situació no és millor. Només cal fer memòria del que ha passat aquesta setmana, amb la fiscalia que demana el reingrés dels presos polítics, la querella contra la mesa del Parlament per debatre de l’autodeterminació o sobre el rei, etcètera. Ah, o el mateix govern espanyol, del PSOE i Podem, impugnant un article sobre IRPF que, justament, era una iniciativa dels Comuns que van pactar amb ERC i, sí, JxCat.
Curiosament, en una situació també extraordinària, el PSUC va ser capaç de pensar en el país i situar Ramon Espasa i Antoni Gutiérrez, el Guti, en el primer govern, el provisional, de Josep Tarradellas. Ah, repassin qui hi havia en aquell govern i revisem el concepte de dreta.