Crims de primera i de segona

Alguns tribunals europeus, a Finlàndia, Alemanya, Suïssa i França, revifen el principi de la jurisdicció internacional amb la persecució de greus vulneracions dels drets humans independentment del lloc on es produeixin i de la nacionalitat de l’autor o de la víctima. És una bona notícia perquè es tracta d’un sistema ideat per evitar la impunitat i la repetició de genocidis, crims de guerra i de lesa humanitat, desaparicions forçades, tortures i execucions extrajudicials i a la vegada ajudar a refer la vida dels qui han patit la violència. Ara bé, a la pràctica, com dèiem ahir, la voluntat política marca l’efectivitat de les accions i en aquest aspecte lamentem la preeminència d’interessos econòmics i estratègics per damunt d’un ideal tan noble. Si no, per què ens atrevim a asseure en el banc dels acusats personatges de Sierra Leone, Libèria i Síria –per esmentar causes que en aquests moments s’estan veient– i en canvi ens mostrem ben poc expeditius respecte de la repressió de la població uigur a la Xina? Més preguntes: Quin recorregut tindrà la denúncia que Reporters sense Fronteres ha presentat davant la fiscalia general alemanya contra el príncep d’Aràbia Saudita Mohamed Bin Salman per l’assassinat de periodistes, entre els quals Jamal Khashoggi? No importa la desaparició fa quasi 20 anys de l’activista eritreu Dawit Isaak? La fiscalia sueca s’ha negat de nou a investigar-la. I les contínues violacions del dret humanitari per part d’Israel als territoris ocupats? Cap resposta? I...? És que hi ha justícia de primera i justícia de segona? Ja ens entenem!