Quan la violència és el premi

La frase de Rilke sobre la infància com a veritable pàtria on les experiències conformen la nostra personalitat, o el poema de Margarit Estimar és un lloc que perdura al fons de tot. M’hi ha fet pensar una investigació de l’especialista en educació socioemocional de nens i nenes Anna Carpena i Casajuana publicada a Social.cat. Veuran per què. En aquest treball Carpena analitza l’impacte dels videojocs en la construcció de valors i adverteix que el 80% dels més habituals contenen actes de violència física i simbòlica, alguns a nivells francament alarmants: ús de tot tipus d’armament en camps de batalla on s’ha de matar els participants, trepitjar, violar, atropellar dones prostituïdes, llançar conductors a través del vidre dels cotxes... Tot plegat seguint la norma comuna que com més mal es fa més punts s’obtenen; la violència és el premi i s’exalça el guanyador i es menysprea els perdedors. Els videojocs són eines d’aprenentatge i de socialització molt populars en l’etapa de la infància i l’adolescència i és ben legítim que ens interessem sobre la influència d’uns entreteniments basats en l’agressivitat, el maltractament, la manca d’empatia i el masclisme. Segur que no es tracta d’una bona pàtria on créixer ni un lloc on estimar i enfortir capacitats per a la convivència; l’autora refereix inquietants efectes neuropsicobiològics que en desaconsellen tota banalització. Plantem-hi cara. En aquesta adreça trobaran recursos educatius per a totes les edats sobre les qualitats que ens fan persones: https://solidaries.org/centre-de-recursos/