Opinió

opinió

Un any de pandèmies

Tenim molts exemples de situacions paradoxals en les resolucions que s’han adoptat al llarg d’aquest any

Es com­pleix un any des que va començar la pandèmia glo­bal del SARS-CoV-2 que ha can­viat les nos­tres vides. Un any en què s’han remo­gut mol­tes coses, fins i tot la falsa segu­re­tat en la qual molts cre­ien viure. Aquesta pandèmia ens ha mos­trat la curta distància que hi ha entre la salut i la malal­tia, entre la vida i la mort, però també entre l’esta­bi­li­tat econòmica i la fallida d’una part impor­tant del nos­tre tei­xit pro­duc­tiu.

I és que hem vis­cut diver­ses pandèmies en el decurs d’aquests llargs dotze mesos. La pandèmia sanitària, que s’ha cobrat milers de vides arreu del pla­neta i que sem­bla que arri­ba­rem aviat a resol­dre si s’agi­lit­zen els meca­nis­mes de pro­ducció i admi­nis­tració de les vacu­nes. Però també una pandèmia econòmica, que s’ha sin­gu­la­rit­zat pel con­junt de mesu­res pre­ses en matèria de res­tric­ci­ons de l’acti­vi­tat econòmica, i els estralls col·late­rals que ha pro­vo­cat en el con­junt de la nos­tra eco­no­mia.

Cata­lu­nya es sin­gu­la­ritza per una gran riquesa en matèria d’acti­vi­tat econòmica. Cer­ta­ment, tenim un tei­xit pro­duc­tiu molt dinàmic, però espe­ci­al­ment sig­ni­fi­cat en micro, peti­tes i mit­ja­nes empre­ses i per­so­nes tre­ba­lla­do­res autònomes. Això explica la gran afec­tació que han tin­gut les mesu­res en el nos­tre país –pèrdua d’acti­vi­tat, ERTO, des­trucció de tei­xit pro­duc­tiu–, que ha estat supe­rior a la vis­cuda en altres ter­ri­to­ris de l’Estat, o fins i tot en altres regi­ons d’Europa. Però també s’explica per la tipo­lo­gia de mesu­res de res­tricció adop­ta­des i com aques­tes s’han adop­tat.

Les incer­te­ses i el des­con­cert ini­cial podia donar lloc a deter­mi­na­des mesu­res de res­tricció de caire més impe­ra­tiu. Però en les sego­nes i ter­ce­res ona­des, ja és menys rao­na­ble que es pren­gues­sin mesu­res que afec­ta­ven l’acti­vi­tat de milers d’empre­ses i per­so­nes tre­ba­lla­do­res que després de fer inver­si­ons i plans de con­tingència van veure com, inex­pli­ca­ble­ment, havien de tor­nar a tan­car els seus nego­cis. Tenim molts exem­ples de situ­a­ci­ons para­do­xals en les reso­lu­ci­ons que s’han adop­tat al llarg d’aquest any. Fins i tot alguns estig­mes visu­a­lit­zats amb el tan­ca­ment quasi per­ma­nent d’alguns àmbits d’acti­vi­tat.

No és que ens hàgim d’anco­rar en el mal­son vis­cut, en la crítica per­ma­nent, però convé que tin­guem molt pre­sent que hi ha milers de per­so­nes empresàries d’aquest país, dels que gene­ren empre­ses sos­te­ni­bles i llocs de tre­ball, que han vist com per deci­si­ons admi­nis­tra­ti­ves han hagut d’abai­xar la per­si­ana, i mol­tes d’elles situar-se pràcti­ca­ment en la fallida. I això ho hem de recor­dar perquè no ens hau­ria de pas­sar mai més que gene­rem aquesta frus­tració per­ma­nent en milers de per­so­nes d’espe­rit empre­ne­dor, de tarannà cre­a­tiu i impul­sors de pro­jec­tes cre­a­dors de riquesa. S’ha tena­llat, i sovint amb poques expli­ca­ci­ons, o cer­tes inco­herències, l’espe­rit vital dels que gene­ren progrés i rèdits al bé comú.

Ara ens toca girar pàgina, res­ca­tant l’empre­ne­do­ria, sec­tors en fallida, revi­fant la dinàmica de país d’empre­ses i vita­li­tat econòmica, per enfi­lar la recu­pe­ració.

Per fer-ho ens convé pro­moure la pre­dis­tri­bució de riquesa necessària al motor de qual­se­vol eco­no­mia: el seu tei­xit pro­duc­tiu. I fer-ho amb can­vis de men­ta­li­tat i espe­rit trans­for­ma­dor. El nos­tre país és tan petit com la mida del 99,8% de les seves empre­ses, que donen ocu­pació al 70% de les per­so­nes tre­ba­lla­do­res. La recu­pe­ració ha de pri­o­rit­zar el pen­sar en petit per uti­lit­zar els recur­sos que tenim i els que vin­dran en acti­var tei­xit pro­duc­tiu per gene­rar llocs de tre­ball sos­te­ni­bles. El tre­ball és i ha de ser la millor política social, i per fer-ho pos­si­ble ens cal pri­o­rit­zar inver­si­ons, res­ca­ba­la­ment de pèrdues, trans­for­ma­ci­ons en el model energètic i finan­cer, en infra­es­truc­tu­res, que és allò que ho fa pos­si­ble. Caure en el parany de posar la majo­ria dels ous a la cis­te­lla de l’assis­ten­ci­a­lisme que a vega­des ha impreg­nat la volun­tat política en moments difícils, seria un dels pit­jors errors que podríem come­tre ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.