Divideix i no venceràs

L’independentisme necessita imperiosament una unitat d’acció estratègica que tingui com a prioritat fer front a les greus dificultats que passa Catalunya, i crear un front sobiranista per a l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Tot plegat requereix la màxima entesa entre els partits independentistes, sobiranistes i d’esquerres. Però no anem bé. En Comú Podem ha rebutjat formar part de la mesa del Parlament en el lloc que li cedia ERC per la incapacitat d’arribar a cap compromís de cara a un govern en què hi sigui Junts. I va regalar els vots per a la presidència del Parlament a un PSC que manté la cara més agra del 155, al costat de Ciutadans i el PP. Una imatge per reflexionar. I Junts també s’entesta en un discurs divisori. Veten els comuns en el govern, la nova presidenta del Parlament, Laura Borràs, no ha aconseguit ni els vots de la CUP, i ataca acarnissadament el seu antecessor, Roger Torrent, tot i que només ERC l’ha votada per al càrrec, mentre els expresidents de la Generalitat Torra i Puigdemont rematen. El primer carregant durament contra Torrent i ERC en el FAQS de TV3. El segon expulsant Meritxell Serret de “l’estratègia de l’exili” en una entrevista en aquest diari i posant en dubte l’acord per al futur govern. Ai, els gerros xinesos! Caldrà veure si realment Junts assumeix el resultat de les urnes que ha donat a ERC el lideratge de l’independentisme. O si els interessos personals i de partit imposen la coneguda màxima de divideix i venceràs. Perquè això s’aplica a l’enemic, i si t’equivoques d’adversari pot ser que la derrota estigui assegurada.