Cossos de Farners

No tens paper ni mòbil a mà? Fes com s’havia fet sempre: anota’t l’adreça, dia i hora de la reunió al palmell. Tens ganes de desesperar els cunyats? El dia que et toqui vigilar nebots, fes com una tieta que conec: escriu-los tot el que et vingui de gust a l’esquena, cul i cames. Ja veuràs, els pares, que contents que estaran quan els duguin a la banyera... Et trobes anodí, insípid, desdibuixat? Tatua’t, tatua’t compulsivament, que la gent et llegeixi els tous de les cames quan passis pel carrer... Hem parlat fins ara de funcions menors, és clar, d’utilitats domèstiques que la pell del cos ens pot propiciar quan la fem servir de suport d’escriptura. La pell, però, també pot absorbir els missatges, no projectar-los. Al film japonès The pillow book una noia la converteix en una pàgina en blanc on els amants escriuen poemes per mirar que ella arribi a l’èxtasi dels sentits. Així reviu el record d’un pare cal·lígraf que la felicitava cada any decorant-li la cara. També a Santa Coloma hem tingut una pàgina en blanc. Durant uns dies, la Casa de la Paraula ha estat l’escenari d’una experiència sensitiva en sentit contrari: el cos com a urna de dolor i d’experiències lacerants. Una farnesenca va oferir el seu per compilar-les i assumir-les. És Isa Fontbona, una artista que ja ha fet performances a Houston, el Canadà i Barcelona. Cartografies corporals de la vulnerabilitat, l’acció presentada a Santa Coloma, va consistir en una reflexió sobre la desigualtat, la humiliació, la discriminació i la injustícia en general. Els espectadors podien deixar escrites a la pell nua de l’artista les ferides emocionals rebudes en un moment de la seva vida. També s’hi podien llegir, transcrits, els nombrosos missatges que li havien enviat per les xarxes. Al final, una capa de pintura daurada (a la manera del kintsugi oriental) va intentar reparar el plor i cicatritzar l’esqueixament que tants records havien deixat a la pell. A més de llicenciada en filosofia i en art, Isa Fontbona és culturista. Tot casa. Un cos al servei de l’expressió. Una anatomia marmòria i alhora permeable. Si a The pillow book sentim dir que “dues coses no han de faltar mai: els plaers de la carn i els de la literatura”, Isa Fontbona ens suggereix que no desdoblem res, que la mateixa carn pot esdevenir art i idea creativa. Ah, que no tens paper ni mòbil? Anota’t, anota’t al palmell el nom d’aquesta artistassa internacional: Isa Fontbona.