Els dots d’oratòria

En la seva primera roda de premsa al faristol del Parlament com a portaveu de Junts per Catalunya, i quan li van demanar repetir algunes declaracions en castellà, Albert Batet va avisar que el seu era “un castellà de Valls”. Però les va fer. Que no sap ni parlar castellà va ser la primera d’una allau de crítiques que va rebre un Batet que aquests dies han tornat a posar enmig del fangar. I no li han posat tant per la seva acció política, que enmig del desori pel debat d’investidura i pel no govern seria raonable. No. A Albert Batet l’han omplert de llot per la seva dicció (nefasta, diuen), pel seu accent (que és de Valls i, per tant, no és del centre), per les dificultats amb les esses... Articles en paper i declaracions fetes a través de la pantalla han qüestionat en els darrers dies els seus minsos dots d’oratòria i les xarxes socials, que són les que fan bullir la cassola del paper, les ones i la tele, han tornat a castigar Albert Batet. Li diuen que està incapacitat com a portaveu no pas per la seva feina com a polític –discutible tant com vulguin, i més aquests dies que tenim basca per la no entesa per a la investidura i la formació de nou govern. El castiguen per la seva expressió oral, allunyada, sí, també tant com vulguin, de Ciceró o Demòstenes. Però la solució no és mai la burla i l’escarni. Enlairar la forma i obviar el contingut. Com ho diu davant els seus arguments. Com parla més que no pas què diu. Els cossos de les dones ja els hem ben patit i patim, aquests càstigs. Del bon polític volem que sàpiga parlar bé, sí, però sobretot que sàpiga com millorar-nos la vida.