Del Vietnam a compartir el Pritzker

El periodista Josep Maria Huertas Claveria va llegar Cada taula, un Vietnam, i ningú el cita com a inspirador, però el cert és que el Vietnam s’ha instal·lat entre ERC i Junts com a metàfora del que es vol evitar. Amb Albert Batet fora de combat per confinament, la veu de Junts va ser la de Gemma Geis, i ella va renovar la metàfora com a primer pas per abandonar les trinxeres de la investidura fallida i va citar l’arquitecta Carme Pigem, que el 2017 rebia el Pritzker, el Nobel d’Arquitectura, amb una definició de l’ofici. “«L’arquitectura és l’art de materialitzar somnis al llarg d’un viatge.» Candidat Aragonès, volem arribar a aquest acord i iniciar aquest viatge”, va dir Geis. “Sense substitucions ni tuteles”, va avisar Pere Aragonès mirant a Waterloo i catalanitzant el cèlebre “ni tutelas ni tutías”.

El marcador estava resolt abans del xiulet inicial, i Junts s’anota que Aragonès hagi estat el presidenciable amb menys vots (42: 33 d’ERC i 9 de la CUP) en una investidura des del 1980. El 132è president serà també el més jove, però no sap quan ho serà i no té el calendari. Quim Torra va necessitar 144 dies des de les eleccions i Carles Puigdemont, 105, però aquells retards no van ser responsabilitat d’ERC. Aragonès no vol viure els minuts de temps afegit del 26 de maig un cop que Junts té el més semblant a una revenja per la no investidura a distància del president exiliat.

Com si no ser investit no fos prou frustrant, Aragonès va haver de sentir com Jéssica Albiach (En Comú Podem), que cogoverna a l’Estat i té un ministre com Manuel Castells (Universitats) gràcies a l’abstenció providencial d’ERC, li repetia que Junts no el mereix i que ell viu una “relació tòxica”. I com Salvador Illa, que va ser ministre de Sanitat gràcies a l’abstenció d’ERC, s’indignava: “Què més ha de passar perquè vostè deixi de ser ostatge dels antisistema, per un costat, i de Waterloo, per l’altre?” Per què el PSC i els comuns saben presentar l’abstenció d’ERC per investir Pedro Sánchez al Congrés gairebé com a deure moral i alhora enaltir el seu immobilisme al Parlament com si fos la més coherent de les reciprocitats, no hi ha tractat que ho expliqui. “¡Cuerpo a tierra, que vienen los nuestros!”, va etzibar Illa a Aragonès en castellà i citant Pío Cabanillas Gallas, ministre d’Informació i Turisme franquista i pare de Pío Cabanillas Alonso.

Sintonitzar el Consell per la República amb la plaça Sant Jaume i Lledoners, decidir fins on donar vida a la taula de diàleg que havia de ser mensual i es va reunir el 26 de febrer del 2020 i prou, perfilar la mínima unitat d’acció al Congrés o que els 13 diputats d’ERC i els 4 de Junts votin diferent com fins ara la llei Celaá i els pressupostos estatals, què fer a partir de la moció de confiança del 2023 quan hi hagi eleccions estatals... Si ERC i Junts saben espolsar-se el fang de les trinxeres i que tot l’inventari càpiga en el Pritzker compartit, es veurà d’aquí a un mes.