Molts plàstics i poques vacunes

Ho han tornat a fer, per partida doble, injustícia crida injustícia. Europa i els Estats Units no accepten anul·lar els monopolis farmacèutics i alliberar patents, de manera que quatre de cada cinc habitants de la part empobrida del planeta no rebran aquest any la vacuna contra la Covid-19. En canvi –dir en contrapartida seria massa descarat?– sí que acolliran, per no perdre el costum, les tones d’escombraries de plàstic que nosaltres consumim a cremadent i ara a un ritme encara més intens per la pandèmia –mascaretes, guants, residus mèdics– i quan els sistemes de reciclatge s’estan col·lapsant. Dues imatges publicades en un recent informe del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient il·lustren l’obscenitat del contrast. En una s’hi veu la màxima protecció: una farmàcia de Nova York amb el personal i la mercaderia emparats darrere capes de panells transparents. En l’altra, la màxima exposició: una muntanya de deixalles tòxiques a Bangladesh que un nen de dotze anys està classificant sense salvaguarda. Uns i uns altres plàstics, unes i unes altres persones, no hi ha dret! Sabem que des de la fabricació fins a la seva llarga vida aquest producte contamina terra, mar i aire i malmena els recursos naturals i la subsistència de les poblacions més vulnerables –també indefenses davant el poder de les corporacions i dels governs de països industrialitzats que els aboquen la brossa–. I sí que parlem de contrapartida, les coses tenen relació: la degradació de l’ecosistema repercuteix en la salut i l’empobriment dels qui no poden accedir a les vacunes.