Enllustrar la descentralització

El mes de febrer passat la Cámara de España i el Consejo General de Economistas de España, presidits per catalans, van publicar l’informe 45 años de evolución económica, social y empresarial de las comunidades autónomas en España. Es pot trobar per internet, en obert. Es tracta d’un treball recopilatori d’informacions estadístiques de les 17 comunitats autònomes entre el 1975 i el 2020, d’aquí els 45 anys, malgrat que el sistema autonòmic arrenca el 1979 (Catalunya i Euskadi) i s’hi van afegint la resta de comunitats fins al 1983. És un document triomfalista amb mancances analítiques. No en diré res perquè ja ha rebut crítiques per part d’alguns autors i en pot rebre més en un futur proper. El que vull és remarcar una altra cosa: en alguns punts s’expressa com un instrument de propaganda política.

En el pròleg (dels presidents), en la introducció (dels autors) i en el capítol del marc legal, hi ha afirmacions que deixen clar el principi inspirador del treball i el sentit de les conclusions a les quals s’arriba. Quatre exemples: 1) hem passat d’un estat centralista a un dels més descentralitzats del món; 2) aprofitant que es parla de la pandèmia es fa una invitació a continuar “units més que mai” per afrontar els reptes de futur; 3) la suma d’autonomies és el “conjunt de la nostra nació”, que és Espanya, és clar, i 4) la Constitució és el súmmum, perquè (en el context del tema que tracta), tot defensant la diversitat i la descentralització, s’ha sabut protegir dels desitjos de nacionalismes no majoritaris d’introduir el debat identitari i l’aposta per la independència. Acaba invocant, com era d’esperar, l’article 2 de la Constitució, relatiu a la indivisibilitat de la nació espanyola.

El document traspua la visió madrilenya, subratlla que s’ha deixat fer molt a les autonomies i diu que ja n’hi ha prou, per cert. El que és rar és que, amb els deguts respectes, una cambra de comerç i un col·legi professional d’economistes enllustrin l’estat autonòmic amb propaganda. Dades i anàlisi rigorosa és el que cal. La política, per als polítics.