De reüll
Viquidones
Els seus col·legues l’anomenaven “la nostra Trótuia”, comparant-la amb la metgessa italiana del segle XII Trota de Salern. I feien broma de la vocació de la banyolina Cecília Marín Gratacós (1903-1959), la primera gironina que va obtenir el títol de medicina, tot comparant-la amb les goges que al paratge de les Estunes, al Pla de l’Estany, “apartaven els homes del mal”. Deixem les fades a les llegendes perquè la Cecília Marín va especialitzar-se en ginecologia i se la considera una pionera de la fecundació artificial. Des del 2003, un carrer de Banyoles porta el seu nom. Però fins aquest mes no tenia cap entrada a la Viquipèdia. Ni ella ni Francesca Casaponsa Suñol (1909-1994), la primera metgessa de família en el món rural. Ni Paula Pagès i Monserdà (1830-1866) ni Narcisa Fuster Cargol (1821-1876), ambdues de la nissaga Masó de Girona, i així fins a disset noms de dones de les comarques gironines que, ara, gràcies a la tasca immensa dels viquipedistes , amb el suport de la Fundació Rafael Masó, han quedat reconegudes i accessibles al món. Elles han de tenir carrers però també, sobretot, ser presents a internet. Què en fem, del nomenclàtor en femení, si no hi ha un treball divulgatiu de les biografies? I el projecte de les Viquidones és clau. Perquè amb un sol clic descobrim que la presó franquista va malbaratar la salut de la Cecília Marín, que va haver d’abandonar la pràctica mèdica.