Renovables, tocant os

Feia molt de temps que una sola causa no unia bona part del territori català. De la Catalunya central al Penedès i la Terra Alta, passant per la Conca de Barberà o les Garrigues. El clam és alt i clar: total desacord amb el model de creixement i implantació de les energies renovables, abonat per la conselleria de Territori. Damià Calvet ha desfermat una allau de crítiques per la seva oposició a la moratòria dels macroprojectes, tot i reconèixer que se’n viu una allau. El rebuig s’estén més enllà de les filiacions partidistes. Com ho demostra la unitat exhibida per alcaldes de tots els colors i els principals sectors econòmics en territoris que ja mantenen una lluita complicada contra el despoblament rural: agricultura i turisme. Per cada hort de plaques solars o molins que es permet en terra agrícola en producció, desapareix part o tota una empresa familiar que genera aliments, cuida el paisatge i reverteix el benefici no a les borses sinó en el botiguer, la mestra i l’infermer de la cantonada.

Aquests projectes de les grans empreses energètiques es mouen avançant-se al final dels combustibles fòssils, que han comandat. Ara aprofiten els ajuts econòmics i legislatius de l’imprescindible nou marc verd de la UE. Parcs que generen monocultius energètics en comarques que ja han pagat el peatge des de fa vint anys, i que es controlen remotament. Ningú discuteix la necessitat de les renovables, sinó la forma com la Generalitat en permet la implantació. És també la seva responsabilitat atendre les alternatives plantejades pels directament afectats.