De set en set
Lluita de classes
Tinc la impressió que, per un atzar lligat a la mudança del dia setmanal en què em toca publicar el que en dic “la columna”, aquesta ha coincidit diverses vegades amb el Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors. I que no he fet res més que preguntar-me què en resta, d’aquella consciència reivindicativa, lligada a l’orgull de classe, que va dur a una sèrie de conquestes pel que fa als drets laborals i socials que, fins i tot en el món capitalista, semblava que s’havien convertit en patrimoni moral de la humanitat. També és cert que aquests drets van adquirir-se mentre els treballadors ens domesticàvem amb el consumisme i, perdonin el moralisme, l’entreteniment banal. Com si així ens oblidéssim de la lluita de classes. Recordo que, quan va presentar l’any 1995 a la Mostra de Venècia el seu film La cerimònia, en què una criada mata la seva “senyora” amb la complicitat d’una amiga cartera, Claude Chabrol va dir que “només els rics diuen que s’ha acabat la lluita de classes”. Potser va equivocar-se. Temps després, el financer nord-americà Warren Buffett va afirmar: “Hi ha una guerra de classes i els rics l’estem guanyant.” Guanyen perquè són els que tenen consciència i orgull de classe. Fa dies que recordo un treballador de la banca (era de Torredembarra i treballava a Olot) que vaig conèixer en la meva adolescència. Era del PSUC i de Comissions Obreres. Hi penso mentre els bancs es fusionen i han posat en marxa “expedients de regulació” amb els quals acomiadaran milers de treballadors. És només un exemple. Quina resistència hi haurà? Quina consciència i força dels treballadors davant de la fatxenderia voraç dels financers?