Així neix el feixisme

La campanya de les eleccions a l’Assemblea de Madrid ha disparat totes les alarmes. Primer va ser la presidenta actual. Isabel Díaz Ayuso, que per debilitar i deslegitimar la candidatura d’Ángel Gabilondo del PSOE va llançar l’eslògan “llibertat o socialisme”. Més endavant, va fer el mateix amb el candidat de Podemos, Pablo Iglesias, oposant”llibertat o comunisme”. Lògicament, ella, l’Ayuso, era la llibertat. Però el que ha aixecat totes les alarmes són els plantejaments que fa Vox. Vox no és un partit de dretes, ni és un partit d’ultradreta. Senzillament, Vox és un partit feixista. La democràcia ho suporta tot. La democràcia ha de parlar amb tothom, debatre amb tothom, consensuar quan es pugui i discrepar amb tothom. El que no pot fer la democràcia és acceptar els que la volen matar. La democràcia no pot acceptar el feixisme, ni parlar-hi, ni debatre-hi, ni acceptar-ne res de res. L’ ha de combatre de totes totes.

Vox va néixer del PP. Durant els últims anys, ha anat escampant l’odi, la mentida, el masclisme, el racisme, la violència mal dissimulada... Quan Vox parla de llibertat que tremoli la democràcia, que tremolin tots els que no pensin com ells. Com és, doncs, que Vox ha crescut tant a l’Estat espanyol i també a Catalunya? Com és que els demòcrates no han aixecat la veu i denunciat tot el seu ideari d’odi i mentida? Com és que no se l’ha aïllat com s’ha fet a tots els països democràtics d’Europa? Proposo dues raons a manera d’hipòtesi:

A. De partits d’ultradreta o directament feixistes n’hi ha a tot Europa, però de moment, almenys, se li han parat els peus i no ha entrat a les institucions. Aquí, el PP i també el PSOE, l’han blanquejat. El PP governa a Andalusia, a Múrcia, a l’Ajuntament de Madrid... de la mà de Vox. El PSOE ha acceptat els seus vots al Congrés dels Diputats quan li han fet falta. Aquesta normalització li ha donat ales, visibilitat i poder. Ara ja és massa tard per parar-lo. Per tant, podem afirmar que alguns partits polítics són responsables del creixement de la bèstia i del feixisme. No valen mitges tintes: democràcia o feixisme.

B. A l’Europa democràtica, com hem dit, hi ha ultradreta i feixisme, però tenen unes estructures d’estat democràtiques i sòlides. A l’Espanya de la monarquia borbònica moltes de les idees i plantejaments de Vox estan a les cúpules judicials, als comandaments policials, en molts mitjans de comunicació, en definitiva en moltes estructures de l’estat profund. Com que aquesta Espanya no ha trencat amb el franquisme, l’ideari de Vox hi té un bon cultiu. Per això a Vox se li permet fer cartells racistes i no passa res. Se li ha permès fer d’acusació popular en el judici dels nostres polítics (quina vergonya democràtica!). I les seves mobilitzacions i manifestacions violentes i racistes no són denunciades ni reprimides. El problema de l’Estat espanyol és que la ultradreta forma part del seu ADN. Des de l’Audiencia Nacional, Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, Consell General del Poder Judicial, monarquia... El seu ADN és franquista. Dit d’una altra manera, no és democràtic.

Per tant, si tenim uns partits que no han plantat cara a Vox i unes estructures d’estat que li són totalment favorables tenim el problema assegurat. I el problema és el feixisme, la dictadura, l’aniquilació de la persona i de la llibertat. Si no parem la serp, aquesta ens devorarà.