Més tossuderia espanyola

La tossuderia espanyola, que ja comentàvem en aquest mateix espai ara fa unes setmanes, es podria resumir en la frase “A nosotros nadie nos dice qué tenemos que hacer”, com volent seguir l’exemple de Díaz Ayuso a Madrid però amb l’estil del PSOE.

És a dir: al govern espanyol decidim, contra l’opinió majoritària de la resta de països europeus i de l’Agència Europea del Medicament (EMA), que no allarguem la vacunació amb AstraZeneca pel damunt dels 55 anys –aquesta ja se l’han hagut d’empassar, i mira que la van defensar a ultrança–, que no volem espaiar les dosis entre aquells que reben el vaccí de Pfizer –per molt que ho demani Catalunya, per exemple, o que el Regne Unit hagi tingut un èxit enorme amb aquesta estratègia–, que els tests d’antígens no es venen a les farmàcies –al final també han rectificat, però mira que s’han arribat a fer pregar!– i que, després d’haver-nos equivocat amb el límit d’edat de la vacuna anglo-sueca, ara tampoc farem com tothom i els més de dos milions d’espanyols que ja han rebut una primera dosi d’AstraZeneca s’hauran d’esperar un mes fins que ens hàgim decidit.

Tot plegat esborrona, que dirien Els Pets, si no fos perquè s’està jugant amb la salut de la gent, que, a més, ha de lluitar contra les incerteses afegides, moltes d’elles provocades per les anades i vingudes dels governs europeus, sobre els efectes de les vacunes. Com si no hi hagués un organisme comú, l’EMA, amb prou prestigi per decidir.

La qüestió és més greu encara, si és possible, perquè el pla B espanyol sobre la segona dosi d’AstraZeneca als menors de 55 anys ja punxats és un ridícul estudi amb 600 persones, que ha fet esgarrifar a molts científics que recorden que al món ja hi ha més de 20 milions de persones vacunades amb aquest vaccí i també que no completar la pauta de vacunació no només és un risc individual sinó també col·lectiu.

“Spain is diferent”, deia un eslògan turístic del franquisme. La gestió de la pandèmia n’és una mostra més. Com ironitzava el viròleg Xavier Abad a la xarxa, en “Haddock tindria definicions ben acurades per a aquesta patuleia”.