LA GALERIA
Galanteria futbolística
Els seguidors del Barça que només veuen la part negativa de les coses han viscut una temporada futbolística terrible, amb resultats adversos imprevisibles i sense entendre’n la raó. D’entrada, els inicis del campionat ja van ser decebedors i quan el culer esperava una bona arrancada que deixés els altres equips ben distants, la plantilla comandada per Koeman va caure en moltes irregularitats. Es van perdre tontament partits de lliga, es va fer el ridícul més estrepitós a la Champions, i el pobre culer només va aixecar el cap, cap al final, per celebrar la victòria de la Copa del Rei, una mena de premi de consolació. Va semblar, però, que aquest podia ser el revulsiu i que el Barça, apel·lant al seu geni heroic, encara seria capaç de guanyar la lliga. Però el sofert seguidor va haver de constatar com es perdia un partit sí i l’altre també i així cada diumenge. A les tertúlies de cafè es va començar a posar en dubte l’entrenador, a discutir-li les alineacions, a no entendre l’ostracisme a què sotmetia algun jugador, a desconfiar d’una defensa per feia aigües per tots costats, a criticar algun davanter que no justifica el preu que se’n va pagar, a repassar l’edat d’alguns jugadors i considerar que la seva retirada seria un mèrit, etcètera. I tota la plantilla i el cos tècnic han hagut d’aguantar el ruixat. Ells i nosaltres, els seguidors culers, tocats de la fibra sentimental, ens hem preguntat: “I això, per què, Senyor? Tant de càstig ens mereixíem?” Aquest diumenge passat, se’ns van obrir els ulls i vam descobrir la causa de l’aparent desastre. En aquests moments en què s’està reivindicant el paper de la dona en la societat, els futbolistes del Barça ho han entès millor que ningú. Calia quedar una mica en l’anonimat i fer sobresortir la tasca de les noies de l’equip de futbol femení. Maneres? Adoptant una posició discreta, deixant per a un altre moment les actuacions estel·lars. Ara, partits avorridots i prou. I mentrestant, per contra, amb una galanteria que els honora malgrat les crítiques que els ha suposat, cedir el protagonisme a les fèmines, que cada dia ho han fet millor, fins a arribar, la nit gloriosa del diumenge, a assolir la copa de la Champions contra el Chelsea només per un quatre a zero. Quatre! No hem d’estar enfadats amb el Barça masculí, sinó agrair-li el seu esperit de sacrifici per –a l’estil d’algun polític– fer un pas al costat i deixar passar al davant el protagonisme de les dones, que ens ho han fet passar d’allò més bé. Endavant el feminisme. Ho enteneu ara? Visca el Barça!