Govern de via àmplia

Ha costat un calvari de tres mesos, però finalment tenim un govern amb el suport de 74 diputats, que és una majoria prou àmplia tenint en compte que la política catalana no viu els seus moments més plàcids. I aquest suport encara hauria pogut ser més ampli si els comuns haguessin deixat de banda la tàctica i haguessin vist que amb ERC, Junts i la CUP els uneixen dos grans consensos del 80% de la societat: l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. Esquerra es va proposar la Via àmplia cap a la independència, i des de divendres això ja no és un simple eslògan de campanya electoral, sinó un programa de govern. “Governarem per a tota la ciutadania i amb tota la ciutadania”, va dir Aragonès en el discurs d’investidura, perquè ERC té clar –i pel resultat de les urnes la majoria de l’independentisme també– que cal sumar majories més àmplies perquè el proper embat democràtic amb l’Estat tingui èxit. I les majories no s’aconsegueixen girant l’esquena a qui no pensa com tu.

No serà un mandat fàcil; caldrà reconstruir el país després d’una crisi demolidora i, alhora, posar l’Estat contra les cordes perquè la gestió del dia a dia, tan necessària, no deixi de banda les aspiracions independentistes. I tot això amb persones empresonades, exiliades o pendents de judici. I amb els equilibris d’un govern de coalició de tres partits, un dels quals a l’oposició. No, no serà gens fàcil. Però, tot i així, cada minut que passa s’estén més la sensació que el pitjor ja ha passat i que aquesta legislatura superarà les expectatives. Esperem-ho.