Anar per feina

Finalment tenim govern, entre la satisfacció dels uns pel pacte assolit in extremis per ERC i Junts i l’escepticisme més que fonamentat dels altres tenint en compte el ball de ganivets que va caracteritzar l’anterior legislatura. És evident que el nou executiu –independentista, rejovenit i paritari, no podia ser d’altra manera– no agradarà a tothom, però es nota certa sensació d’alleujament per haver esquivat l’abisme d’una repetició electoral i poder anar per feina, que bona falta ens fa.

Sembla que, en principi, hi ha garantits dos anys de vida per actuar, un marge molt estret per avançar en els dos reptes gegantins –la qüestió nacional i la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia– pels quals serà jutjat el nou govern. El cas, però, és que la pilota ja roda i no hi ha més temps a perdre. Pere Aragonès es va reunir amb psiquiatres infantils de l’hospital Parc Taulí de Sabadell en la seva primera visita institucional com a president. És un primer gest a celebrar, però cal que tingui solidesa i continuïtat. Que el nou govern treballi i, si pot ser, cohesionat. Amb ambició, tota i en tots els àmbits, però també bona gestió i capacitat per connectar amb les grans necessitats que té el país. Que de gestos i símbols ja ens en sobren.