“Vindrà el teu home?”

Viure en llibertat la teva sexualitat encara és una utopia. En ple segle XXI, la societat fa veure que ho té normalitzat. Però no és així. Si no ets heterosexual encara ets diferent. I no són les mirades, els comentaris desencertats o que t’atenguin en un lloc i ni es plantegin que la teva parella pugui ser del mateix sexe. Això són minúcies del dia a dia, quasi una rutina, amb la qual aprens a conviure i a aplicar-hi paciència i pedagogia. I quan et diuen: “Vindrà el teu home?”, contestes tranquil·lament que estàs casada amb una dona, deixes que s’enrojolin i segueixes com si no passés res. El que sí que és greu és la persistència de situacions de violència i homofòbia. I no van a menys. Aquest cap de setmana passat, dues parelles gais van ser apallissades en una platja de Barcelona. I un altre noi va rebre una puntada de peu. L’Observatori contra l’Homofòbia té un comptador d’incidències i, aquest any, ja n’hi ha hagut 74. El més preocupant és l’edat dels agressors, que en el cas de la platja de Barcelona tenien entre 25 i 30 anys. Això demostra que no és un problema generacional, sinó que està incrustat a la societat i que s’hereta de pares a fills, tot i els esforços, les campanyes i les lleis. Avancem, però no prou. No som tan moderns com ens creiem i sí un xic hipòcrites. Reconèixer-ho segur que contribuiria a accelerar el canvi.