Opinió

Tribuna

Una biografia per a Joan Misser

“Joan Misser va viure de jove la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), després la de Franco i, entremig, els pocs anys de República, la Guerra Civil i els duríssims anys posteriors, fins que s’exilià a França, perquè la policia li trepitjava els talons

Que qui és Joan Mis­ser? Ara ho explico. Joan Mis­ser i Vallès va néixer, ara fa cent anys, el 1921, a Arenys de Mar, i va morir el 2015 al poble de Bai­lleul, al nord de França, país on va acu­dir el 1959, amb la família, com a exi­liat polític. O sigui, noranta-qua­tre anys, en el seu cas, d’una vida extensa i també intensa, sobre­tot en el seu “com­bat per la justícia i la pau”, que és com titula el seu fill Fran­cesc (Bar­ce­lona, 1956), peri­o­dista i escrip­tor, la com­pleta bio­gra­fia que li ha dedi­cat i que ha publi­cat Voli­ana Edi­ci­ons, d’Argen­tona, que fundà i diri­geix el soci­o­lingüista Jordi Solé i Camar­dons (info@​voliana.​cat), i que he tin­gut el gust i l’honor de pro­lo­gar.

Joan Mis­ser –que es dedicà a tre­balls edi­to­ri­als a Estela, que fou pro­fes­sor d’espa­nyol i de peri­o­disme a cen­tres de França i Bèlgica i que exercí, també, l’assaig polític i religiós–, va viure de jove­net la dic­ta­dura de Primo de Rivera (1923-1930), després la de Franco i, entre­mig, els pocs anys de República, la Guerra Civil i els duríssims anys poste­ri­ors, fins que s’exilià a França, perquè la poli­cia li tre­pit­java els talons.

No era un home del Par­tit Comu­nista –ni del PSOE–, però sem­pre es con­si­derà soci­a­lista –i cata­la­nista, repu­blicà, cristià i ecumènic– sense par­tit. Va assu­mir el seu cris­ti­a­nisme amb totes les con­seqüències, la qual cosa, en les dècades de 1930 i 1940, en un món fatal­ment escin­dit en ide­o­lo­gies tota­litàries, com el comu­nisme i el fei­xisme, no li com­portà, pre­ci­sa­ment, una vida fàcil.

Al final de les guer­res –la d’Espa­nya i la mun­dial–, Mis­ser aviat va veure la jugada i, armat de valor i ben jove encara, tant en el seu com­bat anti­fran­quista com en la denúncia de les atro­ci­tats de l’esta­li­nisme soviètic, no va dei­xar mai de com­ba­tre la per­versió del sis­tema capi­ta­lista –amb tots els seus fal­sos reves­ti­ments de “democràcia” i “progrés”–, fona­men­tat en la injustícia social, econòmica i ecològica i en les guer­res com a fórmula per expan­dir arreu del món el seu sis­tema de domini.

En con­nexió amb el movi­ment catòlic euro­peu Pax Christi –que des dels pri­mers anys cin­quanta ajudà a for­mar a Cata­lu­nya–, Mis­ser també fou, amb Julio Cerón, el cre­a­dor d’una de les pri­me­res pla­ta­for­mes d’opo­sició, no con­tro­la­des pel PCE, com va ser el Frente de Libe­ración Popu­lar (FLP, de 1958 a 1970), que a Cata­lu­nya adoptà el nom de Front Obrer de Cata­lu­nya (FOC), actiu durant els anys sei­xanta, amb gent de pro­cedència ideològica diversa, com Mau­rici Ser­ra­hima, Josep Benet, el caputxí Joan Botam (90 anys), mossèn Josep Dal­mau, Joan Gomis, Jaume Lorés, Fran­cesc Vicens (que fou expul­sat del PSUC), Alfonso Car­los Comín, Arcadi Oli­ve­res (fa poc des­a­pa­re­gut), gent del futur par­tit soci­a­lista (Mara­gall, Urenda, etc.) i, entre altres, José Anto­nio González Casa­nova (Bar­ce­lona, 1935), catedràtic emèrit de dret, jurista i escrip­tor, també vin­cu­lat al PSC ini­cial, i autor d’unes com­ple­tes i valen­tes memòries per­so­nals i polítiques que tenen molts punts de con­tacte amb la bio­gra­fia de Joan Mis­ser que pre­sen­ta­rem el dimarts 29 de juny, a Bar­ce­lona (Lli­bre­ria Ali­bri, Bal­mes, 26, a les 18.30 h).

El com­promís cristià de Mis­ser el va fer inter­ve­nir en mul­ti­tud d’acci­ons a Cata­lu­nya, Espa­nya i Europa: con­tra les guer­res impe­ri­a­lis­tes, en favor d’estu­di­ants, obrers i immi­grants (als quals aco­llia als seus domi­ci­lis de França i Bèlgica, com el nombrós grups d’afga­ne­sos que ajudà, el 2010, al Pas de Calais), donant suport al Con­cili Vaticà II i a la Teo­lo­gia de l’Alli­be­ra­ment, cri­ti­cant l’apo­geu de la glo­ba­lit­zació, el neo­li­be­ra­lisme i la pre­potència dels estats nació, així com la pèrdua del sen­tit social del soci­a­lisme euro­peu, alhora que posava reser­ves al procés català si aquest estava domi­nat per les elits.

L’autor d’aquesta obra –que fa poc acaba de per­dre la seva mare, Françoise, com­pa­nya d’ide­als de Joan– ha res­ca­tat la figura d’un home que, des de la base social, des­co­ne­gut en els grans mit­jans, va con­tri­buir a donar una mica més de llum al temps que li va tocar viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.